Pàgines

23 de nov. 2011

Piromusical a La Bisbal (2010)

Festa Major de La Bisbal 2010. 
No me'n puc estar de penjar aquestes excel.lents fotos d'en Jordi Grasiot.








I enmig d'aquest sidral, a qui hi trobem?

Cobla Bisbal Jove on fire (foto: Subi)

El tradicional correfoc de la festa major va acabar a la plaça del Castell amb un espectacle piromusical en el que la Cobla Bisbal Jove hi posàvem la música en directe. Vam tocar una selecció de dos temes de Lluís Llach ("País Petit" i "La Gallineta") arranjats per cobla per en Xavi Molina per la ocasió.


Actualització:

Un cop gravat el cd "Girona Panoràmica", ja puc penjar la banda sonora del piromusical:


País Petit & La Gallineta - CBLBJV



21 de nov. 2011

Cançonetes de tots els racons


Fa poc vaig fer una petita col.laboració en el musical infantil “Cançonetes De Tots Els Racons” de Gaia Contes Musicals. Un espectacle molt especial. Un goig participar-hi.
"Projecte socio-musical, va ser un encàrrec que  l’Ajuntament de Girona a través del Centre Cívic del Pont Major ens va fer a Gaia Contes Musicals. La idea partia de la base de fer un treball de recerca de cançons del món, que la mateixa gent de barri de Pont Major, la majoria nouvinguts, ens pogués transmetre.
Aquesta primera fase va ser molt emotiva perquè la gent venia amb ganes de mostrar-nos les melodies de la seva infància, els seus ritmes, els seus records, el seu passat…i d’aquí en vam seleccionar unes quantes que han conformat l’embrió del  projecte.
Posteriorment vam crear dos grups corals, un d’infantil  (des de l’escola pública del barri, Carme Auguet) i l’altre d’adults amb la gent que havia col·laborat en l’aportació de cançons. Amb ells, vam treballar a fons el repertori i paral·lelament vam anar arranjant instrumentalment totes les cançons.
En una tercera fase, es va enregistrar la música i després les veus, esdevinguent així el cd Cançonetes de tots els racons.
Finalment, aquest projecte/cd va tenir la seva presentació en directe amb dos concerts al barri i a Girona, pels quals vam elaborar un petit conte narrat per un actriu, que enllacés totes les cançons i una senzilla, però efectiva, posada en escena  dels cors.
La nostra experiència en aquest projecte ha estat absolutament enriquidora en tots els aspectes, tant en el social,  ja que aconsegueix l’acostament  i comprensió de les diferents cultures, com en el musical, l’enriquiment de conèixer diferents melodies, diferents ritmes, diferents llengües, diferents maneres que els humans tenim per expressar les mateixes coses: bressolar un infant, explicar un conte, parlar de l’amor, de la vida…una explosió d’emocions que donen protagonisme a les veus discretes dels qui han volgut deixar la seva petja, dels qui ens han deixat entrar per uns moments en la intimitat dels seus records." (Gaia Contes)
> Sentir les cançons


Cada cançó té un dibuix associat fet pels nens

Actuació al centre cívic de Sant Narcís

Cors infantil i d'adults
Glòria Garcés - direcció
Xavi Molina - vents
Francesc Ubanell - guitarres
Marc Clos - percussions
Subi On Bass

Gravant el cd

Molt gran

Spyat ustalie (Rússia)
La serpiente (Colòmbia)
Tata (Costa d’Ivori)
Vamos a contar mentiras (Espanya)
Los pollitos (Hondures)
Liang chi lao (Xina)
Una cuncuna amarilla (Xile)
Slaap kindje slaap (Holanda)
Els tres tambors (Espanya)
In padurea cu alune (Romania)
...





12 de nov. 2011

Recordant Josep Cores

Josep Cores i Mas 
Biosca (Segarra) 1935 - Navata (Alt Empordà) 2011


En allò més profund, un record
incert, llunyà...
abstracte,
i un plor contingut amararà
un curt passat.

¡ Quan, comencis a dir adéu...
quan et digui adéu!
...se’m farà un nus a la gola,
es desfullarà una rosa...
n’ha quedat una poncella en el roser
i una gota, de plor daurat
n’ha despertat la papallona...
el seu vol, excitat dibuixa de colors
el paisatge, al vent
llunyà, un so serà batec la música
d’un cor que estima.

Quan tot agafi
l’immens significat de la paraula “estimar”
quan la veritat de cadascú sigui
la única raó possible
quan sigui imperatiu
plantar de nou un altre roser
quan torni a néixer una altra rosa
quan quedi altre cop una poncella
Dolçament el cant es farà llarg...
I tot, altre cop serà possible
fins i tot els somnis...on...
l’eloqüència del silenci, serà música.

Llavors...
amb les mans t’agafaré
de l’aire, una a una, les paraules
per dir-te, repetir-te, desitjar-te
més que tota la felicitat possible.

Quan em diguis adéu...
se’m farà un nus a la gola
i per dins, els ulls em ploraran
amb gust de sal,
em quedarà l’ànima.
Quan et digui adéu...

(Poema d'anada i tornada: Escrit per Josep Cores com a regal de noces per la seva filla i adaptat per ella mateixa per llegir-lo en el seu funeral).


Paraules per en Josep Cores (de la seva amiga Mercè Gascón)

“Estic molt trista, però em sento privilegiada i molt feliç perquè he tingut la gran sort d’haver  conegut en Josep, d’estimar-lo i d’haver-me sentit molt estimada per ell.
En Josep, el nostre Cores, era un home bo, tenia una sensibilitat extraordinària, una intuïció molt especial .
En Josep era un grandíssim pintor, un poeta romàntic amb pinzellades místiques i tocs filosòfics.
En Josep tenia una enorme capacitat d’estimar. Voler-se acomiadar de tots nosaltres, realment va ser tot un acte de generositat i de molt amor i de com ho va fer: amb tendresa, amb humor i amb molt d’agraïment.
Quina meravellosa lliçó, quin regal, gràcies estimat.
En Josep estimava molt la seva terra, i la somiava, la volia lliure i  independent.
Josep, Cores, amic, que ràpid te n’has anat, has marxat a fer aquest  viatge sense retorn, vull pensar que en el teu equipatge portes tot els meravellosos i bons moments compartits, tots els somriures, tota la tendresa de tots els que t’hem estimat, totes les abraçades i petons que t’hem donat, tots els colors, tots els paisatges del teu estimat Empordà, tota la teva música preferida, una botelleta de vi i una altre de cava i espero que no t’hagis deixat els teus pinzells sensibles perquè allà on estiguis, estimat, ens segueixis pintant, com tu deies: La pura emoció.
Que aquest viatge sigui cap a la llum eterna, i estigues tranquil que cuidarem molt a la teva estimada Lurdes.
Tenies una frase genial: L’ampolla és conversa embotellada. Doncs nosaltres seguirem obrint ampolles i parlarem de tu.
Parlarem de tu, però no pas amb pena, sinó parlarem dels teus gustos, del que estimaves, del que deies, feies i senties, de tu parlarem però no pas amb pena.
I a poc a poc esdevindràs tant nostre que no caldrà ni que parlem de tu per recordar-te, a poc a poc seràs un gest, un mot, un gust, una mirada que flueix sense dir-ho ni pensar-ho.”





***********************

Poca cosa més a afegir a les paraules de la Mercè.

Música, Pintura i Gastronomia: L'Oca Pintada, espai de maridatges. 
Les tertúlies de sobretaula amb en Josep i la Lurdes ja són legendàries. 

El tossut d'en Josep no va parar fins aconseguir que l'Albert i jo fóssim qui el presentéssim en l'acte d'inauguració de la seva darrera exposició, a la seu dels Amics del Castell de Sant Ferran de Figueres el setembre del 2010. Em sembla que no parlava en públic des de que vaig presentar el festival de fi de curs del cole quan fèia segon de bàsica... 

Josep Cores i Luna Quartet.
La meitat de l'exposició la formaven les pintures d'en Josep que il.lustraven el disc 'Dones Amb Nom Propi' . Com a presentació de l'acte varem tocar algunes cançons del disc.
                                                                                                                                           

7 d’oct. 2011

Mare de Déu del Mont 700 anys

Cada any a principis de setembre se celebra l'Aplec del Santuari de la Mare de Déu del Mont. La d'enguany era un festa especial perquè coincidia amb la Cloenda del VIIè Centenari del Santuari.
La Cobla Bisbal Jove no hi podíem faltar.

El bisbe inaugurant la restauració de la reixa del segle XVIII 

Reposició de la corona a la imatge de la mare de Déu (reproducció de la talla gòtica original del segle XIV, la qual no s'exposa encara per motius de seguretat)
Màxima expectació: fins i tot hi ha un capellà filmant!

'Nois, penseu que representeu a un país!' (frase de l'estiu) 

Xamós Lluís, Xiroi Josep i Gentil Albert

En Joni (sentat) li explica a en Sergi que als P. Tinto
'les gusta echarse azucar en el café hasta que haga isla'. 

Sant Galderic o Galdric, patró dels pagesos catalans, se'l va menjar San Isidro

Les polèmiques antenes de telecomunicacions...
Què hi deuen fer 5 cadires allà baix?


"L'estiu del 1884, Jacint Verdaguer va fer una estada d'un mes i mig al santuari, on va trobar el mirador que cercava per contemplar el Canigó i tranquil·litat per a escriure. Durant la seva estada va escriure alguns fragments del poema Canigó, que ja tenia molt avançat, alguns poemes menors i un relat de gran interès sobre el santuari, la muntanya i la seva gent (L'ermita del Mont). L'any següeny s'hi va tornar a estar pocs dies, i gestionà la compra, a Barcelona, d'un harmònium per a l'església, que encara s'hi conserva." (Wikipèdia)

La cambra de mossèn Cinto amb  llibre de visites i llit de matrimoni

L'amic Toni 'fent temps'. (La missa va durar hora i tres quarts) 

Vam estrenar la sardana 'Mare de Déu del Mont' d'Antoni Mas en presència de l'autor 

Grup escultòric '7 monjos' de l'artista garrotxina Duaita Prats poc abans de ser inaugurat... 

L'artista, l'escultura i el bisbe. (foto: L'Empordà; la resta són meves)

Exercici d'estoicisme amb conats de rebel.lió per part dels afamats.
I això que no sabien de l'aperitiu exclusiu per les autoritats.

Dinar popular al pla de Solls.
Les vespes no van aconseguir espatllar-nos-el.

El sofregit 

Em va tocar una veïna de taula encantadora 

 'Sota els pins', que diría en Joaquim Serra

Degut a la repetició excessiva de la forma musical de l'actual sardana, és habitual que un o més músics de la cobla s'encarreguin recordar a la resta per on collons anem. 
La Bàrbara fa aquesta tasca. Ella seu just a l'altra banda de la banda. Tamborí i contrabaix, els dos instruments més rítmics de la cobla es troben allunyats per un canyissar blindat amb filferros. Aquest fet, a part de ser una de les debilitats de la formació, fa que quasi mai la senti quan avisa 'Va!' abans dels contrapunts o 'Fora!' abans del cop final.

Aquest dia tots la vam sentir perfectament: 
'Fooooora!' va cridar salvatgement mentre s'aixecava de la cadira a la tercera tirada de curts i engegava a correr per la pineda perseguida per una vespa...

Introit
AABB
AABB
Contrapunt
B
Contrapunt
B
Cop Final

L'Introit i els contrapunts són també avisos pels balladors interpretats només pel flabiol. Les 'as' són els curts i les 'bes' són els llargs. És el que s'anomena sardana de 10 tirades, la més habitual a les comarques gironines.

Això són entre 10 i 15 minuts repetint la mateixa música.
Quan la sardana és molt bona ja es fa llarga. 
Quan és dolenta es converteix en una tortura guantanamera.

La porta del Castell de Vilajoan. (no té res a veure amb la resta del post 
excepte que vaig tirar la foto el mateix dia, però a que és bonica?).
No sé a quin personatge de la tripulació de Davy Jones em recorda.



30 de set. 2011

Nanosardana per a un Capità

Les excel.lents fotos d'aquest post són de l'endemà de guanyar la Quarta Champions, el mes de maig. El seu autor és el gran Jordi Puig. No us perdeu la seva obra
Des de que escric al blog, "en ocasiones" veig fotògrafs. Abans no es manifestaven... 

Begur vestia de diumenge.
La verra anava sola. 
Tiki-taka, pom-pom-pom, tiki-taka, tiki-pom.
"Saliinas, la vida puede ser maravilloosa" que diría en Montes. 
I això que la tramuntana, la mateixa que diu Pla que "crea cels rutilants d'una prodigiosa bellesa", per poc no s'emporta volant la verra amb el verro tot darrera. 
El contrabaix és una enorme vela, i encara més dalt del barcu que és el tabladu.

Títol: Bé, Bé, Bé !!!/ Good, Good, Good !!! (Begur, Bisbal Jove, Barça)
Impressionant el color del cel de Begur i el de les aigües de la fusta del contrabaix. 

Títol: Free Cobla (Sardanista Retallat amb la Bisbal Jove)
Un espectre dalinià al centre de la imatge

En aquesta foto hi passen moltes coses:

- El gran capità mirant genolls poc abans de ser-ne operat.
- La nena en braços de cabell daurat mirant l'escena rollo Velázquez.
- Els balladors capturats en un dels seus moments hormonalment més satisfactoris: el "final felis" derivat de la retorcida matemàtica de la dansa, l'instant en què es desfà el nus gordià de la ceba sardanista.
- El fotògraf disparant just en els instants finals de la sardana portat inconscientment per la cadença de la música (llicència poètica).
- El gest dels balladors amb els caps inclinats, la senyora sentada, la nena, la mirada d'en Puyol, tot ens porta al bell mig de la rotllana.

Nanosardana in F Major - CBLBJV

En aquesta i les dos fotos següents es pot veure Es Pedrís Llarg, 
el banc de pedra que recorre la façana lateral de l'església.

L'imponent mur que fa de fons d'escenari 
et fa sentir insignificant com un gra de sorra a la platja de Pals.

Quan no hi havia les terrasses dels bars, 
Es Pedrís Llarg era el lloc on fer i contemplar la vida social del poble

Paradoxal costum d'aquest país el de tocar les sardanes 'cara al sol'.
Aquest dia van venir de bolo en Salvador Coll (flaviol) i el compadrí Jordi Molina (tenora).

El Rei Lleó i Buda de les 5 trompetes

Quiets!

22 de set. 2011

Portada !!!

La meva verra a la portada de la Revista del Baix Empordà!
La fotografia és d'en Paco Dalmau, que per això va venir a l'aplec de Sant Feliu.

A l'interior hi ha un grapat de sensacionals articles històrics sobre els músics de la comarca

Aprofito també per penjar un article d'una revista finlandesa.
Hannu Harvio és un trompetista finlandès afincat des de fa anys a Barcelona que també fa de corresponsal per una revista del seu país.  A l'època que vam coincidir a l'Orquestra Marina em va fer una entrevista per l'article que va titular "Syöminen" (Menjar).
A grans trets tracta del contrast entre la cultura nòrdica i la mediterrània a l'hora de seure a taula. Es veu que a Finlàndia menjen per només per sobreviure; a mi em va agafar com a exemple d'hedonisme gastronòmic.
Salut!


El peu de foto diu una cosa així:
"En Subi sembla un lleó, però gaudeix del menjar i del bon vi sense preses"

A la imatge, la trompetista japonesa Momoko Furukawa, 
   amb qui vaig compartir escenaris durant un parell d'anys