Pàgines

2 de des. 2011

L'Havanera del Nàufrag

Dos dies després de l'actuació al Teatre Jardí vam anar amb la Clara a Olot TV a seguir amb la promo del disc 'Autoretrat'.


'Pros i contres' és un consolidat programa de debat sobre la actualitat garrotxina que en aquesta ocasió es va fer des del plató del programa de cuina per parlar de la 24ena Mostra Gastronòmica de la Garrotxa. El director i presentador és Albert Brosa. Hi participen Gerard Xifra, president de l'Associació d'Hostalatge de la Garrotxa i Joan Masssegú, president del grup Cuina Volcànica. La Clara és la convidada i al final interpretem una cançó.

L'Havanera del Nàufrag és una preciosa havanera amb lletra de la Clara i la música de l'Antoni Mas. En el disc hi intervenen els Port Bo en la tornada final.
Aquesta és la versió que fem a duo:



El programa està rodat en "fals directe". No s'emet en directe, però es roda de dalt a baix sense interrupcions i no hi ha muntatge, la realització es fa al moment.
Tot i que la sonorización no era la més apropiada, el resultat és prou bo. A la veu de la Clara no hi ha 'rever' ni cap tipus d'efecte i el micro del contrabaix era de 'pinganillu' -el mateix que es fan servir per parlar- lligat amb un nus al pont de l'instrument...


L’HAVANERA DEL NÀUFRAG

Vine’m a buscar
quan les bromes negres tenyeixin el mar.
Sigues el meu far
quan la boira ofegui i no pugui avançar.

La platja on vull naufragar, 
a recer de les ones,
on el vent no fa mal.

Que tinc les veles tristes
i ja no puc navegar.
Que sóc nàufrag de la vida, 
sense barca i sense mar. 

Que tinc les veles tristes
I ja no puc navegar.
Que tinc l’ànima trencada 
i m’ofego en aquest mar.


Vine’m a buscar
quan l’horitzó fugi i se’m pugui escapar.
Sigues el meu far,
quan crits de gavines m’angoixin el pas.

La platja on vull naufragar, 
a recer de les ones,
on el vent no fa mal.

Que tinc les veles tristes
i ja no puc navegar.
Que sóc nàufrag de la vida, 
sense barca i sense mar. 

Que tinc les veles tristes
I ja no puc navegar.
Que tinc l’ànima trencada 
i m’ofego en aquest mar.
Que sóc nàufrag de la vida, 
sense barca i sense mar.

Lletra: Clara Sánchez-Castro Bonfill / Música: Antoni Mas Bou


28 de nov. 2011

III Premi d'Estil

El passat dimecres 23 de Novembre, just mentre el Barça fèia enmudir San Siro, es va cel.lebrar l'entrega del premi que otorga la Revista D'Estil a un dels seus entrevistats al llarg de l'any en la secció "Retrats d'Emprenedors". 
Enguany el premi va ser concedit a la jove actriu i poetessa Estel Solé. Ja estic fent els tràmits per obrir un club de fans.
L'acte estava amenitzat pel saxofonista Pep Poblet i també va comptar amb la participació de la Clara, a qui vaig acompanyar amb el contrabaix en una cançó. Al proper número de la revista hi sortirà una entrevista amb ella.
I per acabar la festa, uns tastets de la cuina amb flors de Iolanda Bustos.

La plaça del Teatre Jardí vista per Ernest Alda. 
L'acte es va fer al Saló de Descans del teatre figuerenc.

 Façana del Teatre Jardí amb alfombra vermella i tot (foto: Mavel de la Rosa)

Vestíbul engalanat. 
Els organitzadors s'ho van currar amb tot luju de detalls.
(foto: Mavel de la Rosa)

Intercanvi. La Clara amb el llibre "Dones que somniaven ser altres dones" 
i l'Estel amb el disc "Autoretrat".

La primera vegada sempre és especial...
La Clara cantava per primer cop una cançó del seu disc en públic.
Jo m'estrenava a duo amb una cantant. (foto: Mavel de la Rosa)

Tocant el Sol (harmònic de la primera corda) (foto: Mavel de la Rosa)

L'Estel rebent el premi de mans de la directora de la revista Mar Casas

L'Estel recitant acompanyada per Pep Poblet (foto: Mavel de la Rosa)

Ens fem una foto per penjar al Twitter?
(@SubiOnBass)

La Iolanda, la Mar, l'Ernest, l'Estel, en Subi, la Clara i en Pep en acabar la festa. 
Per les cares, sembla que va anar prou bé la cosa.



Reportatge de TramuntanaTV.
El poema que segueix l'he transcrit del video.  Val la pena mirar-lo fins el final.


Al parc hi ha un gos que se t'assembla.
Camina capcot, es pixa al peu dels fanals,
i s'amorra al cul de femelles en zel
que l'aparten amb la cua per pollós i desgraciat.

Un troç de merda li sembla un gran festí,
a ell, que tenia el morro fi.
I el devora amb ànsia com si fes mesos
 que passa gana, fred i son.

Quan he marxat m'ha seguit fins al portal de casa
i m'ha mirat amb ulls d'haver perdut una batalla.
He tancat la porta i he pensat...
"Conec un home que se t'assembla".

Estel Solé


23 de nov. 2011

Piromusical a La Bisbal (2010)

Festa Major de La Bisbal 2010. 
No me'n puc estar de penjar aquestes excel.lents fotos d'en Jordi Grasiot.








I enmig d'aquest sidral, a qui hi trobem?

Cobla Bisbal Jove on fire (foto: Subi)

El tradicional correfoc de la festa major va acabar a la plaça del Castell amb un espectacle piromusical en el que la Cobla Bisbal Jove hi posàvem la música en directe. Vam tocar una selecció de dos temes de Lluís Llach ("País Petit" i "La Gallineta") arranjats per cobla per en Xavi Molina per la ocasió.


Actualització:

Un cop gravat el cd "Girona Panoràmica", ja puc penjar la banda sonora del piromusical:


País Petit & La Gallineta - CBLBJV



21 de nov. 2011

Cançonetes de tots els racons


Fa poc vaig fer una petita col.laboració en el musical infantil “Cançonetes De Tots Els Racons” de Gaia Contes Musicals. Un espectacle molt especial. Un goig participar-hi.
"Projecte socio-musical, va ser un encàrrec que  l’Ajuntament de Girona a través del Centre Cívic del Pont Major ens va fer a Gaia Contes Musicals. La idea partia de la base de fer un treball de recerca de cançons del món, que la mateixa gent de barri de Pont Major, la majoria nouvinguts, ens pogués transmetre.
Aquesta primera fase va ser molt emotiva perquè la gent venia amb ganes de mostrar-nos les melodies de la seva infància, els seus ritmes, els seus records, el seu passat…i d’aquí en vam seleccionar unes quantes que han conformat l’embrió del  projecte.
Posteriorment vam crear dos grups corals, un d’infantil  (des de l’escola pública del barri, Carme Auguet) i l’altre d’adults amb la gent que havia col·laborat en l’aportació de cançons. Amb ells, vam treballar a fons el repertori i paral·lelament vam anar arranjant instrumentalment totes les cançons.
En una tercera fase, es va enregistrar la música i després les veus, esdevinguent així el cd Cançonetes de tots els racons.
Finalment, aquest projecte/cd va tenir la seva presentació en directe amb dos concerts al barri i a Girona, pels quals vam elaborar un petit conte narrat per un actriu, que enllacés totes les cançons i una senzilla, però efectiva, posada en escena  dels cors.
La nostra experiència en aquest projecte ha estat absolutament enriquidora en tots els aspectes, tant en el social,  ja que aconsegueix l’acostament  i comprensió de les diferents cultures, com en el musical, l’enriquiment de conèixer diferents melodies, diferents ritmes, diferents llengües, diferents maneres que els humans tenim per expressar les mateixes coses: bressolar un infant, explicar un conte, parlar de l’amor, de la vida…una explosió d’emocions que donen protagonisme a les veus discretes dels qui han volgut deixar la seva petja, dels qui ens han deixat entrar per uns moments en la intimitat dels seus records." (Gaia Contes)
> Sentir les cançons


Cada cançó té un dibuix associat fet pels nens

Actuació al centre cívic de Sant Narcís

Cors infantil i d'adults
Glòria Garcés - direcció
Xavi Molina - vents
Francesc Ubanell - guitarres
Marc Clos - percussions
Subi On Bass

Gravant el cd

Molt gran

Spyat ustalie (Rússia)
La serpiente (Colòmbia)
Tata (Costa d’Ivori)
Vamos a contar mentiras (Espanya)
Los pollitos (Hondures)
Liang chi lao (Xina)
Una cuncuna amarilla (Xile)
Slaap kindje slaap (Holanda)
Els tres tambors (Espanya)
In padurea cu alune (Romania)
...





17 de nov. 2011

Videoclip de Soul A Banda !!!

Des de que va veure "Video Killed The Radio Star" que tenia ganes fer un video-clip. Doncs això ja ho tenim. 
El vam gravar el divendres 11/11/11 en un xalet al costat del llac de Banyoles. Va ser una autèntica festassa gràcies als fantàstics figurants que hi van col.laborar.
La cançó escollida és una de les de la maqueta: "The House That Jack Built", un cover de l'Aretha Franklin.
Espero que us agradi i en feu difusió.
Ens veiem al proper concert!!!



12 de nov. 2011

Recordant Josep Cores

Josep Cores i Mas 
Biosca (Segarra) 1935 - Navata (Alt Empordà) 2011


En allò més profund, un record
incert, llunyà...
abstracte,
i un plor contingut amararà
un curt passat.

¡ Quan, comencis a dir adéu...
quan et digui adéu!
...se’m farà un nus a la gola,
es desfullarà una rosa...
n’ha quedat una poncella en el roser
i una gota, de plor daurat
n’ha despertat la papallona...
el seu vol, excitat dibuixa de colors
el paisatge, al vent
llunyà, un so serà batec la música
d’un cor que estima.

Quan tot agafi
l’immens significat de la paraula “estimar”
quan la veritat de cadascú sigui
la única raó possible
quan sigui imperatiu
plantar de nou un altre roser
quan torni a néixer una altra rosa
quan quedi altre cop una poncella
Dolçament el cant es farà llarg...
I tot, altre cop serà possible
fins i tot els somnis...on...
l’eloqüència del silenci, serà música.

Llavors...
amb les mans t’agafaré
de l’aire, una a una, les paraules
per dir-te, repetir-te, desitjar-te
més que tota la felicitat possible.

Quan em diguis adéu...
se’m farà un nus a la gola
i per dins, els ulls em ploraran
amb gust de sal,
em quedarà l’ànima.
Quan et digui adéu...

(Poema d'anada i tornada: Escrit per Josep Cores com a regal de noces per la seva filla i adaptat per ella mateixa per llegir-lo en el seu funeral).


Paraules per en Josep Cores (de la seva amiga Mercè Gascón)

“Estic molt trista, però em sento privilegiada i molt feliç perquè he tingut la gran sort d’haver  conegut en Josep, d’estimar-lo i d’haver-me sentit molt estimada per ell.
En Josep, el nostre Cores, era un home bo, tenia una sensibilitat extraordinària, una intuïció molt especial .
En Josep era un grandíssim pintor, un poeta romàntic amb pinzellades místiques i tocs filosòfics.
En Josep tenia una enorme capacitat d’estimar. Voler-se acomiadar de tots nosaltres, realment va ser tot un acte de generositat i de molt amor i de com ho va fer: amb tendresa, amb humor i amb molt d’agraïment.
Quina meravellosa lliçó, quin regal, gràcies estimat.
En Josep estimava molt la seva terra, i la somiava, la volia lliure i  independent.
Josep, Cores, amic, que ràpid te n’has anat, has marxat a fer aquest  viatge sense retorn, vull pensar que en el teu equipatge portes tot els meravellosos i bons moments compartits, tots els somriures, tota la tendresa de tots els que t’hem estimat, totes les abraçades i petons que t’hem donat, tots els colors, tots els paisatges del teu estimat Empordà, tota la teva música preferida, una botelleta de vi i una altre de cava i espero que no t’hagis deixat els teus pinzells sensibles perquè allà on estiguis, estimat, ens segueixis pintant, com tu deies: La pura emoció.
Que aquest viatge sigui cap a la llum eterna, i estigues tranquil que cuidarem molt a la teva estimada Lurdes.
Tenies una frase genial: L’ampolla és conversa embotellada. Doncs nosaltres seguirem obrint ampolles i parlarem de tu.
Parlarem de tu, però no pas amb pena, sinó parlarem dels teus gustos, del que estimaves, del que deies, feies i senties, de tu parlarem però no pas amb pena.
I a poc a poc esdevindràs tant nostre que no caldrà ni que parlem de tu per recordar-te, a poc a poc seràs un gest, un mot, un gust, una mirada que flueix sense dir-ho ni pensar-ho.”





***********************

Poca cosa més a afegir a les paraules de la Mercè.

Música, Pintura i Gastronomia: L'Oca Pintada, espai de maridatges. 
Les tertúlies de sobretaula amb en Josep i la Lurdes ja són legendàries. 

El tossut d'en Josep no va parar fins aconseguir que l'Albert i jo fóssim qui el presentéssim en l'acte d'inauguració de la seva darrera exposició, a la seu dels Amics del Castell de Sant Ferran de Figueres el setembre del 2010. Em sembla que no parlava en públic des de que vaig presentar el festival de fi de curs del cole quan fèia segon de bàsica... 

Josep Cores i Luna Quartet.
La meitat de l'exposició la formaven les pintures d'en Josep que il.lustraven el disc 'Dones Amb Nom Propi' . Com a presentació de l'acte varem tocar algunes cançons del disc.
                                                                                                                                           

8 de nov. 2011

Toni Gadea Quartet a Tamariu

Nit de jazz a l'Hotel Tamariu amb el Toni Gadea Quartet.
Un bon sopar en un altre bell racó de la Costa Brava i una mica de "jazz entre amigos" que dèia en Cifuentes.

Tamariu


Jordi Paulí - Saxos
Santi Escura - Piano
Toni Gadea - Bateria 
Subi - Contrabaix

Fotos: Jordi Paulí's Wife 




26 d’oct. 2011

Pantocràtor a St. Tomàs de Fluvià

De tant en tant els diumenges al dematí se'm dóna per anar a missa.
El darrer diumenge d'agost, a l'esglèsia de Sant Tomàs de Fluvià hi vaig trobar un petit tresor amagat: pintures romàniques de finals del segle XII. 

No vaig deixar de mirar-les en tota la cerimònia.
En acabar, el mossèn m'explicava amb passió com va anar l'inesperat descobriment del 1982.

El conjunt pictòric és preciós

Pantocràtor

"L'atribut pantocràtor (del grec panto-krator = totpoderós), es va aplicar a Zeus a la mitologia grega. En la cultura cristiana s'utilitza per referir-se al Déu Pare omnipotent o a Crist.
En concret, en l'art bizantí i romànic, amb el terme pantocràtor es designa la imatge amb què es representa el Totpoderós, Pare i Fill, és a dir, Creador i Redemptor. També rep el nom de Maiestas Domini. La figura, sempre majestàtica, mostra a una o una altra persona divina en similar actitud: amb la mà dreta aixecada per donar la benedicció i tenint a l'esquerra els Evangelis o les Sagrades Escriptures. En ocasions, es representa només el bust; altres vegades, la figura completa entronitzada que, quan es tracta del Pare, sosté als seus genolls a Crist fill.
Dos són els llocs habituals per exhibir el pantocràtor a les esglésies: a l'exterior, als timpans de les portalades, esculpit en pedra; o a l'interior, pintat a les voltes dels absis. En tot cas, se sol emmarcar en un cèrcol oval conegut com a màndorla (de l'italià mandorla = ametlla) i ocupen l'espai adjacent les quatre figures del tetramorf, és a dir, al·legories dels quatre evangelistes."
(Wikipèdia)


A la pared sud (esquerra), el sant sopar i l'empresonament a l'horta de les oliveres.
Al nord, la crucifixió i les tres maries al sepulcre.


16 d’oct. 2011

14 Juillet

A l'altre banda de l'Albera hi ha El Voló o Le Boulou, comarca del Rosselló. És costum de les cobles del sud de pujar a tocar a l'empordà bessó durant aquesta diada.

El 14 de juliol és la festa nacional francesa. Es commemora tant la Presa de la Bastilla del 1789 (simbòlicament la fi de Antic Règim i el començament de la Revolució Francesa) com la Festa de la Federació de l'any següent (símbol de la reconciliació dels francesos). 
En aquest poble, també es té un record per la Batalla del Volóuna de les guerres napoleòniques de finals del segle XVII.

"Liberté, Égalité, Fraternité"

La Catalunya Nord

Els veterans encapçalen la desfilada pels carrers del centre de la vila.
Repertori de passacarrers: El Meu Promès, Perpetuum Mobile i un pasdoble ben flamenco...

Moment solemne. Albert Marigó toca el 'Silenci' 
mentre els veterans honoren els seus morts i els porten flors. 

Banderes, condecoracions i uniformes

Discursos patriòtics a la plaça de L'Ancienne Mairie abans de les sardanes

Bona gent, mala cuina. 
I una constatació: el jovent actual parla pas francès. Gota.

Passejant a ben dinat vai topar-me amb uns colegues tocant amb molt swing 
en un jardí a la sobretaula d'un dinar popular.

'Mainada jugant' al riu Tec. Les seves aigües provenen en part del Canigó.

La Marsellesa al faristol de la verra.
El tenorista Conrad Rafart va venir 'de bolo' 

Univers paral.el


13 d’oct. 2011

De bolo amb la Selvatana

A finals de setembre, per Sant Miquel, vaig anar de bolo amb la cobla-orquestra Selvatana a substituïr en Toni Blázquez, que estava de baixa. Sardanes, concert i ball a Bell-lloc d'Urgell, un poblet de dos mil cinc-cents habitants del Pla d'Urgell, molt a prop de Lleida. 
Lluny.

Anar de bolo amb una orquestra de festa major és un esport de risc. 
Tot passa molt ràpid: les actuacions i les notes de les partitures. 

El bon rollo que es desprèn del poster és el mateix que em van transmetre en conèixer´ls.
Amb cinc d'ells ja hi havia tocat, en diferents circumstàncies.

Camarera esperant el desenllaç del pols entre en Tana (dreta) i el fenòmenu 
d'en Ferran Carballido (ell i el seu flabiol van venir de bolo a les sardanes del matí)

En general, a les comarques de ponent, sobretot a la plana, s'hi menjava mooolt malament fins fa ben poc. En els darrers anys, la cosa ha canviat prou. Els restauradors han enviat els fills a estudiar i el resultat és ben degustable.
El que no ha canviat són els caragols, sempre exquisits.