Champions !!!

Per cel.lebrar la quarta Champions del Barça, recupero les fotos del dia que vam donar la benvinguda a La Bisbal al bus de les 6 copes (20/02/2010).
La llegenda continua.
Vagi per en Siset i la Consol!

La Bisbal Jove de les 6 copes

Ot i Subi

My Name Is Joni (foto: Àlex Vila)

Maria Chamorro (foto: Àlex Vila)

Reportatge de BarçaTV

Aplec de Sant Feliu de Guíxols

Per aquells que no heu estat mai en un, us diré que un aplec és com un Monsters Of Rock, però en heavy. En lloc dels ACDC, Metallica, Iron Maiden i Judas Priest; la Ciutat de Girona, la Flama de Farners, el Foment del Montgrí i la Bisbal Jove.

Gràcies al palafrugellenc Paco Dalmau per les fotos (les bones: de la 3 a la 10). Va venir per fer un reportatge per la revista Baix Empordà.

Els aplecs sobreviuen gràcies a les als ajuts de l'administració. 

Amb els dits d'una mà podria comptar les vegades que he vist 

pagar entrada als sardanistes.

La subvenció obliga els organitzadors a programar matí i tarda. 

Tot sovint als matins hi ha més músics que balladors.

Backstage. L'escenari de Sant Feliu és l'unic escenari d'aplec que conec que té les condicions tècniques necessàries per poder-hi treballar a gust. Una carpa com Déu mana, un ampli escenari, un entarimat sòlid i aparcament darrera l'escenari. 

Amb el nou uniforme d'estiu. Totes les cobles tenen dues indumentàries segons l'època de l'any. Aquest dia nosaltres fèiem el canvi d'una a l'altra.

No és "tir amb arc", és el pizzicato sardanal...

A vegades, el pont de l'instrument cedeix fent un fort espetec en rebotar contra la tapa i surt disparat com un projectil

Un aplec és una cosa molt seriosa

James Testi, virtuós del contrabaix i luthier.

Toca amb arc alemany i per tant fa el pizzicato amb els dits índex i mig en lloc dels habituals mig i anular dels que toquem amb arc francès.

Un cop d'ull a la particel.la poc abans de tocar-la. 

Tot sovint les cobles toquem sardanes a primera vista. 

L'encarregat del repertori reparteix els papers just abans d'interpretar-les 

i els recull en acabar.

La Bàrbara aquest dia va fer doblet en substituïr el company de la Ciutat

En segon pla, cartell anunciant la final de la Champions de Wembley

Els nous cartrons de la Bisbal Jove, amb el disseny del disc XX

Just darrera l'escenari hi ha el Casino La Constància, un edifici de gran valor artístic i arquitectònic. D'estil modernista, presenta elements neomudèjars. Va ser construït per l'arquitecte General Guitart el 1888, gràcies a la iniciativa dels treballadors del suro.

Llàstima que l'actual encarregat sigui un capullu.

El dinar és el moment de la distensió. 

Oju no es taquin les noves camises!

Programa de l'aplec. 

A la tarda el públic votava les sardanes que més els agradava de cada categoria (de compositors contemporanis, sardanes obligades, sardanes clàssiques i sardanes balladores). Una ocasió més per comprovar la manca de criteri dels suposats "oients".

I per acabar, dues sardanes de conjunt = 4 cobles tocant a l'hora = 4 flabiols, 8 tibles, 8 tenores, 8 trompetes, 4 trombons, 8 fiscorns i 4 contrabaixos...

L'Avi Subi també hi era! Amb la seva cobla, el Foment del Montgrí.

Ja retirat, ha agafat el trombó. (També toca la trompeta, el fiscorn, el contrabaix, el baix elèctric i la viola...!)

Amb el seu company de secció, en Riumalló. 

Entre els dos sumen força més de 100 anys pujant als escenaris! 

El meu pare va començar professionalment als 12 anys. Aquest any en fa 70.

A la verra del Foment, Jordi Bonaventura

Repartint Cultura

15 de maig.
Un diumenge de primavera qualsevol.
Viatge en el temps (i l'espai).


MATÍ


Festa de la Vellesa a Palau-Saverdera (ofici, passa-carrers, sardanes).

Les cobles d'aquest petit país fem una feina que vé de lluny. Segurament la màxima expressió d'aquest fet són els oficis, és a dir, l'acompanyament musical d'algunes de les litúrgies de la missa. 

La majoria de les cobles toquem la missa del Papa Joan (XXIII), en català, extesa a partir de les reformes del Concili Vaticà II (1959), que van permetre l'adaptació dels cants llatins. 

Alguna cobla, com la Costa Brava, han recuperat la missa a dos veus que es fèia avantes, en llatí. 

Doncs, això, orgue, contrabaix, flauta, clarinet i un grapat de veus blanques a l'unisó lloant de bon matí al senyor... De fet només se sent a l'Àlex.
Dirigeix el mestre Martí Gasull.

Església de Sant Joan de Palau-Saverdera

Sant Joan levitant sobre els caps dels músics. La verra a terra.

La Marta Sunyer i el seu piano vermell van venir de bolo. 

Vés a saber quan fèia que la Marta no trepitjava una església.

Mai ens serà prou reconeguda la nostra tasca evangelizadora.

Capellà, ciri, escolanet, Martí i Josep

Passa-carrers abans de les sardanes

Dinar A Can Carriot i cap a la vall d'Hostoles

Joni, Nil, Pau i Àlex

TARDA

Audició a Sant Feliu de Pallerols. (A la plaça hi ha sardanes)

Que no sé perquè li diuen audició. El públic hi va a ballar, no pas a escoltar. Si escolten és només per comptar els compassos per poder repartir la dansa. Parafrasejant els gals: "són bojos aquests catalans!"

Tanta pregària matinera es va veure recompensada a mitja tarda amb l'aparició a la plaça d'un àngel amb una càmera fotogràfica.

Aquestes són les fotos de la Judith Portella. (N'hi ha més a la pestanya Instruments).

2011? 1911? 1860?

Dits mig i anular de la mà dreta embolicats amb esparadrap.

La sutilesa del pizzicato sardanal així ho exigeix.

Posició "acadèmica" de mà esquerra en el tot-són-pops

A bufar

Compàs d'espera

Verra recolzada sobre cadira

Tamborí

Arma de destrucció massiva

Faristol i particella de flaviol

La fila de davant

Lluís Pons i el seu fiscorn

Cargols

Assajant 'Autorretrat'

En un garatge, com ha de ser.

El passat divendres vaig fer el primer i darrer assaig previ a la gravació del proper dilluns del disc "Autoretrat" de la polifacètica Clara Sánchez-Castro. 

Les cançons de la Clara desprenen molt bones vibracions. Han estat harmonitzades i arranjades per Joan Eloi i Antoni Mas.

A les percussions, Enric Canada.

Autoretrat del autors

Garage Band

Clara

Joan Eloi a les 10 del matí

Antoni Mas

Enric Canada

Subi On Double Bass

Dinant a la fonda de Cassà de la Selva amb tot l'equip. 

En primer pla la Eva  i en Joan Eloi a les 2 del migdia. 

Al fons, en Pep, foto-tuiteru oficial del projecte.

Vestida De Nit

Vestida de Nit és una de les meves cançons preferides. Una petita joia que exerceix sobre mi una atracció hipnòtica que fa que no pugui escoltar-la només una vegada. Em deixa el sabor de la sal als llavis i amb set de (lluna, foc i) rom.

La lletra és de Glòria Cruz i la música de Càstor Pérez, mestre de l'havanera.

Aquesta versió és del disc "Passeig Per La Memòria", gravat en directe a la platja dels Canyers de Calella de Palafrugell l'any 2000. L'interpreten el propi Càstor i en Fonsu Carreras (el Duet).

Vestida de Nit - EL DUET

Tot i no saber solfa, en Càstor sempre es va esforçar per fer-se entendre. Un bon exemple és el llibret que va publicar en 2004 conjuntament amb en Paco Cardona "Havaneres i Cançons de Taverna", auto-editat per la mític local "La Bella Lola". Aquesta n'és una de les pàgines:

En la presentació de la peça del disc, en Fonsu califica Vestida de Nit de poema musicat; en realitat, com es pot llegir a la imatge, primer fou la música que el poema. Ja ho diu l'autora just en el primer vers. 

Aquesta és la meva versió, transcrita de la gravació del Duet, en Sol menor/major. Entenc que el tó original és Mi menor/major, tal com la va xifrar l'autor en la imatge anterior.

Vam tenir l'atreviment amb la Companyia Acústica d'interpretar-la en clau de jazz davant d'en Càstor... A "La Bella Lola", ja fa uns anys. Ès per això que la vaig escriure.

Per "arrodonir" - eufemisme de "quadrar" - l'estructura, he eliminat un compàs. Segurament m'ho podria haver estalviat... Just en el canvi a sol major, podeu sentir a la gravació com deixen reposar la cançó un compàs més en el nou tó abans d'entrar a la tornada. És un recurs característic de l'havanera que en altres contextes musicals crec que es pot obviar.

44ena Cantada d'Havaneres de Calella de Palafrugell (2010)

Sílvia Pérez Cruz i Càstor Pérez

45ena Cantada d'Havaneres de Calella de Palafrugell (2011)

Sílvia Pérez Cruz i Lluís Bofill

Nina i Port Bo al teatre Jardí. A Prop del Mar

Dues hores i quaranta cinc minuts abans de que Frank de Beeckere xiulés el començament del partit de tornada de la semifinal de la Champions League entre el F.C.Barcelona i el R. Madrid...

Nina - veu

Alfons Carreras - tenor

Irineo Ferrer - baríton

Carles Casanoves - baix

Pep Poblet - saxo i clarinet

Antoni Mas - piano i acordió

Subi - contrabaix

Toni Gadea - percussions

Fotos d'Ernest Alda

A Prop Del Mar és un viatge per aquelles cançons de taverna que entonaven els cantaires de la costa. Havaneres, sardanes, polques i valsos surten de la taverna per ser cantades al teatre.

"El meu pare, pescador d'ofici, em va deixar per herència un grapat de cançons de taverna que ell, amb la seva veu rovellada i desafinada, em cantava quan era petita. A prop del mar em permet recuperar aquells cants de la meva infantesa i fer-los ressonar a casa meva... al teatre."

Nina

"L’any 1966 els nostres fundadors acompanyats per Frederic Sirés, autor de l'havanera La Gavina, varen debutar a Calela de Palafrugell. fins ara hem pogut trepitjar milers d'escenaris i desenes de països cantant cançons de taverna i havaneres i portant al cor i a la veu el salanc dels nostres mestres. A tot arreu, per estrany que sembli, ens hem sentit sempre molt a prop del mar."

Port-bo

"La meva relació amb el mar és prou paradoxal i és que la meva vida ha transcorregut sempre lluny del mar, al costat del riu Ter, on gira i fa la "Roda" direcció a la costa brava, això potser també m'ha ajudat a sentir-me arrelat al país i, malgrat les distàncies, estimar com el que més el mar. La meva carrera ha transcorregut en mons molt diversos, orquestres, grups, cantants, molt estils, països, cultures.... Un dels millors moments en la meva carrera va ser participar a "Un pont de mar blava" d’en Lluis Llach, va fer adonar-me’n que allò que més t'entendreix i et segueix il.lusionant són les vivències i els sons de casa."

Pep Poblet

"Vaig arribar a Palafrugell l'any 1982, em varen portar a Calella, a Can Batlle, i allà vaig conèixer, de veritat, les havaneres i els cants de taverna. Un cantaire, bon amic meu, i la meva dona, m'han ensenyat a gaudir-ne."

Toni Gadea

"Vés a saber qui em va encomenar el verí de la cançó de taverna en alguna de les meves visites a aquests establiments a prop del mar. El cas és que, d'aleshores ençà, no paro d'escriure i tocar havaneres, valsets, tangos, xotis i tot el que volgueu."

Antoni Mas

"De petit recordo els dies que anava a marc amb el meu pare , tal com havia fet ell amb el seu. Garoines, pellerides, musclos, julivíes, serrans… són els petits tresors que Calella ens regalava.

La cançó de taverna sempre ha estat present en el meu paisatge musical, però reconec que no me’n vaig enamorar fins que no vaig sentir el Duet cantant “Vestida de Nit” a la platja dels Canyers."

Subi

Nina, Mineu, Fonsu i Carles (foto: Marissa Puente)

Definitivament, he d'anar a la pelu...

Sempre he estat molt d'abraçar, uns compassos d'espera en són una bona ocasió.

Ara que m'hi fixo, m'està saltant la pintura del diapasó. Hauria de posar-n'hi un de veritat, de banús...

Més de mil persones van omplir a vessar el teatre Jardí (incloent-hi la Rosa, la mare del trombonista Petete, que també va voler fer el seu xou, el qual fou integrat en la conya marinera ja pròpia de l'espectacle).

La Barca Xica - NINA I PORT BO

Anna Maria Agustí

LA BARCA XICA

Amb l'esclop d'un pescador
m'he fet una barca xica
d'un llapis el pal major
i la vela mės bonica
d'un retall de mocador.

Els rems els he fet tallar
dels boixets d'una puntaire
i, per poder-la ancorar,
un ham que no pesi gaire
lligat amb fil de pescar.

Amb l'ala d'un papalló
i una agulla de pinassa
faig la canya i el timó
per si cas hi ha maregassa
no es posi gens al gairó.

La xarxa la fa un follet
amb tela de mosquitera
que jo conec un indret
per quan sortí de pesquera
a on nomės hi ha xanquet.

La meva barca ės així,
petita com una engruna
i quan solqui el blau marí
tindrà la llum de la lluna
il·luminant-li el camí.

I el dia que arribi a port
carregat de proa a popa
vela inflada i remant fort
tot el poble farȧ tropa
pregonant la meva sort.

Tothom dirà: Dėu hi do!
tanta pesca no s'explica!
Tres unces del peix millor
amb una barca tant xica
com l'esclop d'un pescador.

Lletra: Rafael llop / Música: Josep Ma. Roglàn

En "tu, Mas" i el seu acordió

L'anna i l'AviSubi fèia temps que no es vèien.

Però la pregunta és: on porta l'escala? De ben segur que l'Antoni ja ho haurà esbrinat.

Video-resum de TramuntanaTV de la diada de la Santa Creu. A partir del minut 3'12" hi trobareu algunes imatges del concert.