Gràcies al palafrugellenc Paco Dalmau per les fotos (les bones: de la 3 a la 10). Va venir per fer un reportatge per la revista Baix Empordà.
Els aplecs sobreviuen gràcies a les als ajuts de l'administració.
Amb els dits d'una mà podria comptar les vegades que he vist
pagar entrada als sardanistes.
La subvenció obliga els organitzadors a programar matí i tarda.
Tot sovint als matins hi ha més músics que balladors.
Backstage. L'escenari de Sant Feliu és l'unic escenari d'aplec que conec que té les condicions tècniques necessàries per poder-hi treballar a gust. Una carpa com Déu mana, un ampli escenari, un entarimat sòlid i aparcament darrera l'escenari.
Amb el nou uniforme d'estiu. Totes les cobles tenen dues indumentàries segons l'època de l'any. Aquest dia nosaltres fèiem el canvi d'una a l'altra.
No és "tir amb arc", és el pizzicato sardanal...
A vegades, el pont de l'instrument cedeix fent un fort espetec en rebotar contra la tapa i surt disparat com un projectil
Un aplec és una cosa molt seriosa
James Testi, virtuós del contrabaix i luthier.
Toca amb arc alemany i per tant fa el pizzicato amb els dits índex i mig en lloc dels habituals mig i anular dels que toquem amb arc francès.
Un cop d'ull a la particel.la poc abans de tocar-la.
Tot sovint les cobles toquem sardanes a primera vista.
L'encarregat del repertori reparteix els papers just abans d'interpretar-les
i els recull en acabar.
La Bàrbara aquest dia va fer doblet en substituïr el company de la Ciutat
En segon pla, cartell anunciant la final de la Champions de Wembley
Els nous cartrons de la Bisbal Jove, amb el disseny del disc XX
Just darrera l'escenari hi ha el Casino La Constància, un edifici de gran valor artístic i arquitectònic. D'estil modernista, presenta elements neomudèjars. Va ser construït per l'arquitecte General Guitart el 1888, gràcies a la iniciativa dels treballadors del suro.
Llàstima que l'actual encarregat sigui un capullu.
El dinar és el moment de la distensió.
Oju no es taquin les noves camises!
Programa de l'aplec.
A la tarda el públic votava les sardanes que més els agradava de cada categoria (de compositors contemporanis, sardanes obligades, sardanes clàssiques i sardanes balladores). Una ocasió més per comprovar la manca de criteri dels suposats "oients".
I per acabar, dues sardanes de conjunt = 4 cobles tocant a l'hora = 4 flabiols, 8 tibles, 8 tenores, 8 trompetes, 4 trombons, 8 fiscorns i 4 contrabaixos...
L'Avi Subi també hi era! Amb la seva cobla, el Foment del Montgrí.
Ja retirat, ha agafat el trombó. (També toca la trompeta, el fiscorn, el contrabaix, el baix elèctric i la viola...!)
Amb el seu company de secció, en Riumalló.
Entre els dos sumen força més de 100 anys pujant als escenaris!
El meu pare va començar professionalment als 12 anys. Aquest any en fa 70.
A la verra del Foment, Jordi Bonaventura
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada