Pàgines

11 de maig 2011

Vestida De Nit

Vestida de Nit és una de les meves cançons preferides. Una petita joia que exerceix sobre mi una atracció hipnòtica que fa que no pugui escoltar-la només una vegada. Em deixa el sabor de la sal als llavis i amb set de (lluna, foc i) rom.

La lletra és de Glòria Cruz i la música de Càstor Pérez, mestre de l'havanera.


Aquesta versió és del disc "Passeig Per La Memòria", gravat en directe a la platja dels Canyers de Calella de Palafrugell l'any 2000. L'interpreten el propi Càstor i en Fonsu Carreras (el Duet).

Vestida de Nit - EL DUET



Tot i no saber solfa, en Càstor sempre es va esforçar per fer-se entendre. Un bon exemple és el llibret que va publicar en 2004 conjuntament amb en Paco Cardona "Havaneres i Cançons de Taverna", auto-editat per la mític local "La Bella Lola". Aquesta n'és una de les pàgines:



En la presentació de la peça del disc, en Fonsu califica Vestida de Nit de poema musicat; en realitat, com es pot llegir a la imatge, primer fou la música que el poema. Ja ho diu l'autora just en el primer vers. 



Aquesta és la meva versió, transcrita de la gravació del Duet, en Sol menor/major. Entenc que el tó original és Mi menor/major, tal com la va xifrar l'autor en la imatge anterior.
Vam tenir l'atreviment amb la Companyia Acústica d'interpretar-la en clau de jazz davant d'en Càstor... A "La Bella Lola", ja fa uns anys. Ès per això que la vaig escriure.

Per "arrodonir" - eufemisme de "quadrar" - l'estructura, he eliminat un compàs. Segurament m'ho podria haver estalviat... Just en el canvi a sol major, podeu sentir a la gravació com deixen reposar la cançó un compàs més en el nou tó abans d'entrar a la tornada. És un recurs característic de l'havanera que en altres contextes musicals crec que es pot obviar.



Sílvia Pérez Cruz i Càstor Pérez

Sílvia Pérez Cruz i Lluís Bofill