Se duerme la luna,
se duermen los globos...
19 de gener de 2013. Un altre cop a l'estudi amb la Cobla Bisbal Jove, aquesta vegada per fer un disc d'encàrrec no pas per un projecte propi.
Pràcticament la meva darrera col.laboració amb la cobla.
Una bona manera de tancar una etapa que ha durat quatre temporades.
El reportatge fotogràfic és de Jordi Grassiot, fotògraf oficial de la Cobla Bisbal Jove.
Alfons Miàs i Martí (Sant Joan de Mollet, Gironès, 1936).
Fill d’una família de pagesos humils, creix durant el període de postguerra. Des de ben petit comença a interessar-se per la música i als 12 anys comença a estudiar solfeig i violí. Acabats els estudis superiors a Barcelona, als divuit anys entra com a intèrpret de violí i trompeta a la Orquestra Catalunya. A partir de llavors comença una carrera professional de més de quaranta anys que el porta per les millors orquestres de les comarques gironines, com ara l’orquestra Amoga, l’orquestra Selvatana, l’orquestra Costa Brava, o el grup Els Súpers. Des de l’inici mostra especial interès per les sardanes, i és autor de més de trenta títols, (...) (Wikipèdia)
Vaig coincidir amb en Fonsu la temporada 93/94 a la orquestra Costa Brava.
Arriba un moment en el que els músics amb una trajectòria tan dilatada com la d'aquest home divolucionen a éssers mitològics.
Les dedicatòries són molt freqüents en el món de la sardana
A primera hora del matí tot es veu borrós.
Aquest és l'score que utilitza el director: 11 línies, una per instrument.
Bon dia, Jordi!
Arnau Planas, de La Bisbal, és el nou primer tible de la cobla per la nova temporada 2013/14. Un crack: el 2011 va guanyar la Beca Josep Maria Bernat per a Joves Instrumentistes de Cobla.
Lluís Pons, de Foixà, fiscornaire i guardià de les essències del classicisme sardanista.
El meu mestre de tot-són-pops.
Jordi Casas, de Blanes, la nova incorporació per la cadira de segon tible.
Ja ho farà...
Fins i tot gratar-nos se'ns fa complicat als contrabaixistes...
Aquest disc el vaig enregistrar amb la verra del meu pare,
un instrument enorme i dur de tocar. La fusta té un gruix mímin d'un centímetre.
Pesa el doble que la que utilitzo habitualment.
Bàrbara Ardanuy i el seu dimoni de la guarda
Comencem o què?
Uuuun, doooos, tres!
Xavi Molina, mestre director.
La Cobla Bisbal Jove és, de totes les formacions ens les que he estat,
en la que hem treballat la música amb més determinació i respecte.
Gravant
Onze i la batuta a la sala gran dels estudis de 44.1 d'Aiguaviva
Focus.
El nivell de concentració que exigeix l'estudi és màxim.
Pau Feixas, trombonista d'Amer. També fa anar la vara amb els Banda Bandarra.
La mare d'aquest noi fa els millors canalons que he provat en ma vida.
Nil Masferrer, de Girona. L'home discret.
Àlex Vila, primer llicenciat en tenora de l'Esmuc.
La seva tasca com a repertorista (aquell que, quan el deixen les comissions, tria les sardanes que toquem a les ballades i als concerts) mereix un capítol a part.
Capaç de tenir els musics distrets durant tot un estiu a base de no repetir ni una sola sardana, és el responsable de fer-me estimar la sardana i la música de cobla com mai m'hauria immaginat.
Josep Bofill, tenor de Corçà. L'imprescindible.
Els companys de la clau de fa posant boqueta de pinyó
+23.jpg)
El Dream Team. Us trobaré a faltar, companys!!!
I per rematar-ho, un record pels clàssics:
VISIONS I CANTS
(Joan Maragall, 1900)
I
La sardana és la dansa més bella
de totes les danses que es fan i es desfan;
és la mòbil magnífica anella
que amb pausa i amb mida va lenta oscil.lant.
Ja es decanta a l'esquerra i vacil.la
ja volta altra volta a la dreta dubtant,
i se'n torna i retorna intranquil.la,
com, mal orientada, l'agulla d'imant.
Fixa's un punt i es detura com ella.
Del contrapunt arrencant-se novella,
de nou va voltant.
La sardana és la dansa més bella
de totes les danses que es fan i es desfan.
II
Els fadrins, com guerrers que fan via,
ardits la puntegen; les verges no tant;
mes, devots d'una santa harmonia,
tots van els compassos i els passos comptant.
Sacerdots els diríeu d'un culte
que en mística dansa se'n vénen i van
emportats per el símbol oculte
de l'ampla rodona que els va agermanant.
Si el contrapunt el bell ritme li estrella,
para's suspesa de tal meravella.
El ritme tornant,
la sardana és la dansa més bella
de totes les danses que es fan i es desfan.
III
El botó d'eixa roda, ¿quin era
que amb tal simetria l'anava centrant?
¿Quina mà venjativa i severa
buidava la nina d'aquell ull gegant?
Potser un temps al bell mig s'apilaven
les garbes polsoses del blat rossejant,
i els suats segadors festejaven
la pròdiga Ceres saltant i ballant...
Del contrapunt la vagant cantarella
és estrafeta passada d'ocella
que canta volant:
-La sardana és la dansa més bella
de totes les danses que es fan i es desfan.
IV
No és la dansa lasciva, la innoble,
els uns parells d'altres desaparellant
és la dansa sencera d'un poble
que estima i avança donant-se les mans.
La garlanda suaument es deslliga;
desfent-se, s'eixampla, esvaint-se al voltant,
cada mà, tot deixant a l'amiga,
li sembla prometre que ja hi tornaran.
Ja hi tornaran de parella en parella.
Tota mà Pàtria cabrà en eixa anella,
i els pobles diran:
-La sardana és la dansa més bella
de totes les danses que es fan i es desfan.
+24.jpg)
+20.jpg)
+2.jpg)
+1.jpg)
+4.jpg)
+16.jpg)
+14.jpg)
+13.jpg)
+12.jpg)
+18.jpg)
+22.jpg)
+3.jpg)
+25.jpg)
+5.jpg)
+19.jpg)
+15.jpg)
+11.jpg)
+17.jpg)
+10.jpg)
+23.jpg)