Aquests són uns papers que tenia pendents d'escriure pels alumnes de contrabaix: la Lídia, en Joan i en Lluís.
Són les escales majors, dòriques i mixolídies que s'utilitzen en les cadences II- V I.
Primer separadament i després enllaçades combinant ascendents i descendents buscant camins pel màstil. Es busca fer els canvis d'escala (intèrvals de quarta ascendent i cinquena descendent) sense canviar de posició.
Les digitacions són les que són, molt horizontals, en general. En cada exercici surten diferents opcions. Es poden buscar d'alternatives.
Les pàgines s'hauríen d'anar treballant en l'ordre. Primer, veient quines són les notes que canvien entre les escales dels tres primers exercicis. En els dos darrers, pensant sempre en cada tonalitat.
Els símbols anotats en les digitacions indiquen el sentit del desplaçament:
> cap el pont
< cap a la celleta.
Amb aquestes dues indicacions n'hi ha d'haver prou per entendre els canvis de corda.
Està escrit a negres. Millor començar a blanques, a poc a poc, fixant-se en l'afinació i en les poscions de la mà (i com la posició ens dóna l'afinació). Repetint la mateixa escala si cal, memoritzant, fixant-se en la sonoritat, pensant les notes, en quin grau de quin to estem...
Negres i després a corxeres (amb i sense swing), incrementant la velocitat.
Metrònom al 2 i al 4.
Ho complemento amb les 5 posicions del llibre de Chuck Sher (Improviser's Bass Method) per veure les tecles blanques del contrabaix i per tenir una visió més vertical. En la cinquena posició farem servir el tercer dit enlloc del quart (el fa el podem anar a buscar a la IIIa corda).
"Se suda pero se aprende", diu sempre el Maño. Que aprofiti!
Tal i com insisteix l'Institut de Fisiologia i Medicina de l 'Art, l'escalfament prèvi a la pràctica musical és fonamental per prevenir lesions. 
