Subi On Bass: 2012

29 de des. 2012

19 de set. 2012

Ella i Jo

En el sendero de mi vida triste hallé una flor

que apenas su perfume delicioso me embriagó.

Cuando empezaba a percibir su aroma se esfumó

así vive mi alma triste y sola, así vive mi amor.

Queriendo percibir de aquella rosa su perfume y color

que el lloro triste de mi cruenta vida cegó.

Como la rosa, como el perfume, así era ella;

como lo triste, como una lágrima, así soy yo.

He descobert "Ella y Yo" al sensacional projecte "En La Imaginación" de Silvía Pérez Cruz i Javier Colina Trio. És una preciosa cançó interpretada a duo pels meus instruments preferits.

El disc ha estat premiat com a millor disc de jazz de 2011 i ja porta venudes més de 10,000 còpies. I això té molt mèrit avui dia.

Portada del cd "En La Imaginación"

"Ella Y Yo" és un bolero cubà del 1918, un clàssic del repertori de la trova cubana, sovint conegut com "En el sendero de mi vida triste". Generalment s'atribueix a Oscar Hernández, però sembla que l'autor de la lletra podría ser Ulrico Ablanedo. La tràgica pèrdua a la que es refereix la cançó seria la de la jove esposa de l'autor, morta en el part. La paraula triste hi apareix quatre vegades en vuit versos...

El primer enregistrament sembla que és de Maria Teresa Vera. (minut 10)

Per fer el guió m´he basat en la versió de la Sílvia (a grosso modo)
i en l'harmonia que implica la línia de baix d'en Colina

La Sílvia dibuixada amb pastilles juanola.

Cartell del Festival Aphònica de Banyoles 2011 obra dels fenòmenus de Enserio.

"Las claves de Colina para entendérselas con la canción cubana (…) están, por la parte de los arreglos, en explotar el avecinamiento del filin con el jazz, y por otra, como intérprete de su instrumento, en la asimilación creativa del estilo trovasonero de los ejecutantes de cuerdas pulsadas en la tradición insular. Solo alguien que tenga tan claras las herencias de Charles Mingus por lo que compete al jazz y de Cachao López en lo que nos corresponde, puede darse el lujo de sostener el hermoso edificio sonoro que construyó para Ella y yo, de Oscar Hernández."

Pedro De La Hoz

(Crítica del diari Gramma del concert "En La Imaginación" al Museo Nacional de Bellas Artes de Cuba)

Javier Colina és un crack que coneix en profunditat diferents gèneres musicals: flamenc, llatí i jazz. Destaquen la seva gran habilitat melòdica juntament amb una àgil rítmica.

La musicalitat del seu contrabaix és fascinant. Des de la primera escolta, "Ella Y Yo" em va atrapar i no vaig parar fins fer-ne la transcripció. És una autèntica lliçó magistral.

Transcripció de la part del contrabaix de "Ella Y Yo"

del disc "En La Imaginación"

La tonalitat de re menor és molt amable en el contrabaix: les fonamentals del primer, quart i cinquè graus són cordes a l'aire, cosa que ajuda a l'afinació, a la sonoritat de l'instrument i permet la relaxació de la mà esquerra. La tessitura també és molt agraïda.

En aquest cas no crec pas que hagi estat la cantant qui hagi triat el tó.

El tema comença amb una introducció de contrabaix sobre una A. El primer coro és per la veu, que exposa tot el tema (A i B). Comença el segon coro amb solo de contrabaix a la A i segueix amb la re-exposició de la B per part de la veu. Una simple cadença de dominant-tònica amb triples i dobles notes i un lleuger sospir serveixen de coda.

Des de l'introducció, el contrabaix fa tots els papers de l'auca; la resta de músics són a la barra o a casa, víctima de les retallades.

A l'anacrusa i al primer compàs es manté fidel a la melodia. En el segon l'adorna amb l'arpegi i enllaça les notes guíes amb un cromatisme. En el tercer i quart respon a la melodia definint l'harmonia amb simplicitat i marcant, en el tercer compàs, la llatiníssima síncopa al segon temps i mig. Fa més o menys el mateix a les següents frases per rematar la melodia amb un seguit de contratemps que donen entrada a la veu.

I anar fent. Donaria per una tesi: la riquesa i inteligència rítmica de l'acompanyament (la figuració i l'ús de de notes llargues i curtes), la bellesa del solo, la parada a la mitat de la B precedida de l'escala de blues, les dobles notes, els glissandos, trinos, harmònics, la mini-coda amb acords...

Ara bé, la versió que hi ha al disc és tant sols la fotografia d'un instant. I més en mans d'aquest parell d'esperits lliures. Sílvia a banda, és molt interessant veure l'evolució del tema en successives interpretacions per entrendre l'aproximació a la música d'aquest contrabaixista.

Al YouTube hi he trobat tres versions de la mateixa setmana: dos de promo, a Catalunya Ràdio i ComRàdio i l'estrena al Palau de la Música Catalana.

La millor versió, de ben segur,

és la que sentireu en directe sentats a la butaca d'un teatre.

Una vegada transcrit i analitzat, toca tocar-ho. Aviam si s'enganxa alguna cosa...

El video que segueix és de l'actuació del 8 d'agost de 2012 per l'Associació d'Amics del Castell de Sant Ferran de Figueres, enregistrada per en Josep Maria de TramuntanaTv.

A la veu, la gran Bego Vázquez!!!

Ella y Jo (i en Lluís Esquadra al piano i Toni Gadea a la bateria),

el primer concert de jazz de la Sílvia Pérez Cruz.

Far de Sant Sebastià, setembre de 2000.

;)

17 de set. 2012

Finalista dels Premis Blocs Catalunya 2012

No sé ben bé com ha anat, però avui m´he adonat que sóc finalista dels Premis Blocs Catalunya 2012 que organitza l'associació Stic.cat i que arriben enguany a la cinquena edició. Si bé és cert que m´hi vaig inscriure, se'm va oblidar de fer-ne difusió...
La faig ara, tot i que ja s'ha tancat la fase de votació popular i ara toca decidir al jurat. Els premis es lliuren el 5 d'octubre a l'Auditori del Tecnoparc de Reus.

Les classificacions temàtiques d'aquesta edició són:

- Associacions, entitats i organitzacions sense afany de lucre
- Comunicació i nous mitjans
- Cuina, gastronomia i enologia
- Cultura i tendències
- Literatura
- Educació
- Esports
- Història, tradicions i patrimoni
- Política, economia i societat
- Miscel·lània i Personals
- Sostenibilitat i medi ambient
- TIC
- Turisme i viatges
- Universitats, recerca i ciència

Dins cada una d'aquestes categories hi ha tres grups de blocs a premiar: Corporatius, Personals i Professionals.
El jurat donarà també dos premis especials: el Premi del Jurat i el Premi Stic.

Els finalistes de Cultura i Tendències, en la que participa aquest bloc, són:

Personals
- Les Havaneres
- Bereshit
- El teixit de Penèlope
- Tradicions, Musiques, Pel•lícules… Catalanes
- 2a temporada de Polseres Vermelles

Professionals
- Amor a l’Art
- Videoclips.cat
- Mosaics de cultura
- Blog de treball
- Subi On Bass

Corporatius
- El Pati Digital
- Els Gegants Som – Portal Geganter
- Nosaltresllegim
- BCNCultura.cat
- Ara VaDeJocs

El jurat està format per:

Guanyadors de l’Edició Anterior
- Sr. Ferran Pallàs, guanyador 2011 categoria esports amb Tuit United
- Sra. Iolanda Pàmies, guanyadora 2011 categoria literatura amb MotsMutsNats

Representants dels patrocinadors
- Sr. Miquel Duran, comissionat 2.0 de la Universitat de Girona
- Sr. Jordi Iparraguirre, representant de la Fundació PuntCAT
- Sr. Joan Ballester, director general de TICNOVA
- Sr. Valero Camps, president de la fundació privada REDDIS
- Sr. Benet Presas, president del Patronat de Turisme de Salou

Representants de l’Ajuntament de Reus
- Sr. Marc Arza, regidor d’Innovació, Empresa i Ocupació de l’Ajuntament de Reus

Representants de la Generalitat
- Sr. Carles Flamerich, director general de Telecomunicacions i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya
- Sr. Joan Maria Piqué, cap del gabinet de premsa i comunicació del president de la Generalitat de Catalunya

Representants d’STIC
- Sra. Trina Milan, presidenta d’Stic.cat
- Sr. Ernest Benach, expresident del Parlament de Catalunya
- Sr. Pere Condom, director general del parc científic de la UdG

25 d’ag. 2012

Girona Panoràmica. Nou CD de la CBLBJV

Girona Panoràmica és el darrer projecte de la Cobla Bisbal Jove, CBLBJV pels amics. Es tracta d'un recorregut pels paisatges musicals i literaris de les comarques gironines a partir d'una sel.lecció de fragments literaris, obres per cobla i sardanes.

Si a l'anterior treball (XX) s'exploraven els camins més contemporànis de la cobla, aquest és un exercici de classicisme radical.

Com que darrerament #lacoblaestàdemoda, de ben segur que es vendrà com xurros.

Les fotografies de l'estudi i del concert són del retratista oficial de la cobla, Jordi Grasiot.

Portada del cd, obra de l'estudi figuerenc 3Carme33.

Qui endevina què coi és?

CBLBJV - Les gràcies de l'Empordà i la Garrotxa (Josep Pla)

CBLBJV - Tortellà 1908 - curts (Marcel Sabaté)

CBLBJV - Luxurió espectable (Marià Vayreda)

CBLBJV - Tortellà 1908 - llargs (Marcel Sabaté)

Una mostra del llibret interior

Cristina Cervià recitant

D'Artagnan ballant amb Constance

Girona Panoràmica segons Marisa Ruiz

"Tots els paisatges són fruit de la natura i de les mans humanes, i també de la imaginació artística. Els paisatges gironins han inspirat versos, proses i moltes músiques, que alhora conformen la manera com els imaginem. Girona panoràmica recorre aquests paisatges a través d’obres musicals amb contrapunt literari, un passeig amb finestres obertes a escenes d’aquest país, però sovint d’un altre temps.

Durant tot el segle XX, la música de cobla i la sardana han estat un camp fèrtil per a la recreació sonora del paisatge. La Cobla Bisbal Jove passa de puntetes per la infinitat de sardanes dedicades a pobles, santuaris o llocs emblemàtics i pren composicions més evocadores que descriptives, que puguin acoblar-se (mai millor dit) amb el fragment literari que les introdueix. Un detall revelador és que no hi ha cap referència al Ripollès ni la Cerdanya: a efectes pràctics i sentimentals aquesta no ha estat mai gironina, i la connexió del Ripollès amb Osona i Berguedà sempre ha estat més intensa que amb les comarques de l’est. Així doncs, Garrotxa, Selva, Gironès, Pla de l’Estany i els Empordans són els indrets on el viatger s’atura, llegeix, mira i escolta.

L’Empordanet és gairebé un estat mental en l’obra de Josep Pla. Els fragments que sentim pertanyen a diversos escrits primerencs, amb el vent i el far de Sant Sebastià com a protagonistes. Acompanya els textos L’Empordanet (1988) de Ricard Viladesau, compositor de precepte en el món sardanístic i llegendari intèrpret de la “gaita llarga que es toca a l’Empordà”, una antiga i molt explícita definició de la tenora. La sardana és marcial i impetuosa, molt a l’estil Viladesau, i connecta molt bé amb l’Oració al Crist de la Tramuntana que la segueix, obra de Carles Fages de Climent que inspirà un quadre d’un altre empordanès il·lustre, Salvador Dalí.

La Girona grisa ja no existeix, ara és un esclat multicolor de flors, terrasses i cases penjants a la florentina. El seu laberint de pedra, però, encara atreu els despistats i els murris als racons mil·lenaris del Barri Vell. Aquesta màgia de la boira i els llums de fira és un dels encants perennes de la ciutat, com mostren els textos escollits de Josep Maria de Sagarra i el gironí Narcís Comadira. Sota el poema d’aquest darrer sentim la sardana Recordança (1983) de Francesc Cassú, escrita quan el compositor tenia tan sols 18 anys. Un dels grans encerts del disc és precisament no respectar la integritat de les obres, amb repeticions inesperades i retalls musicals superposats als literaris.

El mateix succeeix amb Tortellà 1908, la sardana de Marcel Sabaté dedicada al seu paisà Manel Saderra i Puigferrer en el centenari del seu naixement en aquest poble de culleraires i músics. Abans, però, un preludi de Josep Pla que ens endinsa en una Garrotxa feréstega, dura. Els curts citen una conegudíssima melodia, i de cop som al cim del Bassegoda amb un fragment de La punyalada de Marian Vayreda, precisament les línies que encara avui trobem en una placa dalt del puig més alt i símbol de la comarca. Els llargs comencen amb dissonàncies, síncopes i harmonies jazzeres i el final és gairebé orquestral. Per cloure el capítol, Jacint Verdaguer descriu a vol d’ocell la serra del Mont i el seu emblemàtic santuari, a cavall entre dues comarques amb forta personalitat i més músics que persones, com se sol dir.

Francesc Basil és un dels compositors més desconeguts fora del món de la cobla. La seva és una música refinada, d’harmonia impressionista i melodies inspirades, però no va gaudir de l’èxit dels seus coetanis Joaquim Serra, Eduard Toldrà o Juli Garreta. Les Miniatures (1956) són onze pinzellades amb elements clàssics, com els nens jugant, la natura, sentiments, missa i festa major. En el disc, aquestes breus estampes es trenen amb fragments literaris variats, molts entorn de la natura marinera i abrupta de l’Alt Empordà i sempre amb el suggeren aiguabarreig de paraules i música.

El Pla de l’Estany, la comarca més jove de totes, és bressol de goges, “encantats” i boscos màgics com el paratge de Les Estunes, prop de Porqueres. El text de Josep Navarro Santaulària explica com allà va aparèixer l’última víctima de les goges de la qual es té notícia, i la sardana de Manel Saderra, Gelosa (1950), afegeix tensió i dramatisme a una escena literària entre màgica i còmica. Més cap al sud, Joaquim Ruyra glossa els encants de la Selva marítima i les seves platges blanques, juntament amb Jordi Molina i la sardana Per un mateix camí (1989). Tornant al Baix Empordà, la cobla ens regala un gir inesperat i eloqüent amb la incorporació de Lluís Llach al repertori, amb música i lletra. Es tracta d’un medley de dos èxits incombustibles del de Verges, País petit (1980) i La gallineta (1972), arranjats per a una cobla que exerceix de big band gràcies als arranjaments de Xavi Molina.

Tot comença i acaba a l’Empordà, un paisatge on la natura i l’home no es poden distingir l’un de l’altra. A Peralada, un jove Joaquim Serra pren el relleu d’altres com Francesc Basil o Juli Garreta i planta les Impressions camperoles (1927) en la història del poema simfònic per a cobla. Entre els cinc moviments, Joaquim Ruyra parla de la llum a la costa, Jacint Verdaguer explica l’origen del mot ratafia i Narcís Comadira preludia La vall dels ecos, una petita joia de la música de Serra. Abans de la Festa final, un homenatge de Salvador Oliva als sacerdots preocupats pels sostenidors de les pubilles (o la seva manca), com sempre Bisbal Jove-style. Que així sigui per molts anys."

Crèdits: els participants al disc

El gran avantatge d'aquesta sessió d'enregistrament és que es va fer posteriorment a la gira. El fet d'haver rodat el repertori en directe ens va permetre d'enllestir la gravació en dos dies. Una proesa al meu entendre, veient el resultat, la durada del cd i tenint en compte la dificultat de les obres i que la majoria de sardanes les vam gravar senceres (habitualment es grava un curt i un llarg i es dupliquen).

"La Vall Dels Ecos" del poema simfònic "Impressions Camperoles" de Joaquim Serra, una de les peces de més difícil execució, no té cap mena d'edició (només mescla). El que sona és tal qual es va gravar.

L'enregistrament es va fer amb un micròfon per cada dos instruments i dos micròfons d'ambient situats darrera la primera fila per no donar massa presència a les fustes.

Jo vaig gravar amb auriculars per vigilar l'afinació de la verra. La cobla dins una capsa de sabates fa un escàndol considerable.

Panoràmica de la sala de gravació

Nini Molina, mestre i director

Lex Vila, tenor i repertorista

Fray Josep Bofill, tenora i representant

Pau Feixas, trombonista i Nil Masferrer, trompetista

El Cavaller Pons, fiscornaire i Martí Gasull, tiblaire

Albert Marigó, trompetista

'La Garrotxa té una gràcia romànica' i Bàrbara, flabiolaire

El Barrufet Rondinaire

Joni Ripoll, fiscornaire i àngel de la guarda

13 d’ag. 2012

Cantante de Pachanga

Per cel.lebrar les 10.000 entrades al bloc i la festivitat de la Mare de Déu d'Agost (patrona dels músics de Festa Major) recupero aquest autèntic hit que no dubto que esdevindrà cançó de l'estiu.
Els autors són la Begonya González i en Jordi Griso, vells companys de professió, amb qui fa poc vaig tenir el goig de compartir una actuació.
No hi ha res més sa que riure's d'un mateix. Festival del humor!

Bego - Cantante De Pachanga

Y después de tanto tiempo de llamar a productoras

que me escriban las canciones las cuales quiero cantar,

se me ha pasao el arroz porque entono a mi manera,

porque el mundo no comprende mi gran personalidad.

Pero ya llegó el momento de enseñar al mundo entero

lo que puedo dar de mi mediante la voz y el corazón.

Porque soy cantante de pachanga.

Vivo por el baile, por sus gentes sin igual,

el viajar de noche con el sueño y llegar a casa exhausta

pensando que en un rato me pongo a funcionar.

Es que soy cantante de pachanga.

Por los vestuarios con el tanga,

p'actuar nunca me pongo un chandal

sino con mis lentejuelas, el vestido de mi abuela,

las pestañas tatuadas y mis zapatos de tacón.

Yo soy la cual por mediación de ella

las personas se emocionan y se ponen a llorar

cuando me escuchan de cantar.

31 de jul. 2012

Cel.lebrant 'Dies Blancs, Dies Negres'

Encara que no ho sembli, aquesta és la sessió fotogràfica del disc 'Dies Blancs, Dies Negres' d'en Pep Nadal. Si de cas, fem un arròs a la cassola de Palafrugell i aprofitem per fer les fotos... La cançó de taverna ja les té aquestes coses...