"A Palafrugell –i en general a tota la comarca– hi ha un nombre determinat de persones que tenen, havent dinat o havent sopat una irresistible tendència a cantar-ne una. L’obsessió del gran àpat acabat en cançons és permanent en el país. És una obsessió tan forta que hom cantaria encara que el dinar o el sopar fos corrent. Si hom se n’absté és a contracor –per no ésser pres per boig, simplement." (El Quadern Gris, Josep Pla, 1918)
El dissabte 18 de febrer vam quedar amb la colla d'A Prop Del Mar per 'assajar'. Diu...:
- "Quedem a la tarda, i així en acabar aprofitem per anar a sopar a la pizzeria La Nova Pasta de Llafranc. Segurament vindrà en Bastons i potser havent sopat en cantarem alguna."
- "Ah, vale."
Així va ser com em vaig fotre de caps dins "la cáscara de nuez de lo desconocido", que diría l'Iker Jiménez. Sense adonar-me'n em vaig trobar enmig d'una vetllada que va ser sonada amb alguns moments veritablement emotius i amb gresca a dojo. Alguns van venir de molt lluny per no perdre's-ho.
Els Port Bo van trencar el gel i poc a poc ens vam anar afegint la Nina, l'Antoni Mas, en Josep Bastons, la Neus Mar, en Xavi Jonama, en Toni Gadea, jo mateix i encara dos duets més.
En Carles Casanovas va fer de mestre de cerimònies, repartint joc amb gran 'savoir faire'
Fonsu
Mineu
Anna
Toni Gadea
Els Port Bo amb l'Antoni Mas a l'acordió i la Nina a les rialles
Xavi Jonama
Neus Mar
Xavi Jonama
El 'noi' de la guitarra és en Josep Bastons. Nascut el 1927. Un privilegi poder-lo escoltar.
La versió que va fer de "El Corralero" em va posar la pell de gallina.
La versió que va fer de "El Corralero" em va posar la pell de gallina.
Cote
Mauricio Campos. Juntament amb la a Cote van protagonitzar un de les intervencions més especials de la nit amb 'Gracias A La Vida', cançó d'origen xilè com ells. Per moments la van portar al terreny de l'havanera amb delicada sensibilitat i molt respecte.
A prop d'en Toni
Conya marinera
Trempera marinera
Amb cara de: "Són bojos aquests romans!"
Toni Foixench o com copçar l'esperit tavernari d'una pizzeria.
Ja veieu com és el local i com han quedat les seves fotos...
Segur que ho fa amb la mateixa tinta de la sèpia que tira a l'arròs.
(foto: Alfons Navarro)
En Toni Foixench, a part de ser l'autor de totes les fotos d'aquesta entrada, des del seu blog "Havanerus" fa una sensacional tasca de cronista de la cançó de taverna.
Estripant una mica, el seu paper en aquesta pel.lícula em recorda en certa forma a Beauchamp, el biògraf de 'Little Bill' que apareix a Sin Perdón de Clint Eastwood.
Ho va estar avisant tota la nit en Carles Casanoves: "Escolteu bé, que això no ho tornareu a sentir mai més!".
