Després de la presentació del 21 de gener al Teatre Principal d'Olot del primer disc de la Clara Sánchez-Castro, vam anar a presentar-lo a Barcelona, a la Sala B del Luz de Gas. És un local de petites dimensions on el públic és molt proper a l'escenari, un lloc ideal per copçar la calidesa de la veu i les cançons de la Clara.
Les fotografies són de la web del TRESC. Desconec l'autor o autors, diría que són dos.
El concert té una anècdota prèvia recollida pel programa l'APM?
La Clara treballa com a reportera al programa d'en Josep Cuní a 8TV. Això és el que va passar el dia abans:
Video APM
Sala B del Luz de Gas
Xocolata Neeegra...
Joan Eloi acabat de sortir del Delorian
Lila
Bolero Sense Nom - Clara
S’engrunen les hores
en dosis petitetes de felicitat
quan estic amb tu.
Dibuixes paisatges
amb un grapadet de petites carícies
quan estic amb tu.
S’estoven les pedres
i la voluntat se me’n va a fer punyetes
quan estic amb tu.
Voldria ser sempre
en aquest instant i no repetir-me.
Voldria ser sempre
en aquest instant i no repetir-me.
Voldria ser sempre
en aquest instant i no repetir-me.
Ja ho diu el bolero
que l’amor és gran, que l’amor ho és tot...
però no me’l vaig creure.
Fins que vaig sentir una cosa al pit
i els papers vaig perdre
i ara sóc feliç cantant les cançons
(on l’afortunada aquest cop sóc jo)
que ahir, ni que em matin,
hauria volgut escoltar.
Xocolata negra
farcida d’ametlles cruixents i torrades
quan estic amb tu.
Tovalloles netes
amb aquella flaira de pura rosada
quan estic amb tu.
Pessigolles tendres,
queixalades dolces per tota la cara
quan estic amb tu.
Voldria ser sempre...
Ja ho diu el bolero.....
Lletra: Clara Sánchez-Castro / Música: Antoni Mas
quan estic amb tu.
Dibuixes paisatges
amb un grapadet de petites carícies
quan estic amb tu.
S’estoven les pedres
i la voluntat se me’n va a fer punyetes
quan estic amb tu.
Voldria ser sempre
en aquest instant i no repetir-me.
Voldria ser sempre
en aquest instant i no repetir-me.
Voldria ser sempre
en aquest instant i no repetir-me.
Ja ho diu el bolero
que l’amor és gran, que l’amor ho és tot...
però no me’l vaig creure.
Fins que vaig sentir una cosa al pit
i els papers vaig perdre
i ara sóc feliç cantant les cançons
(on l’afortunada aquest cop sóc jo)
que ahir, ni que em matin,
hauria volgut escoltar.
Xocolata negra
farcida d’ametlles cruixents i torrades
quan estic amb tu.
Tovalloles netes
amb aquella flaira de pura rosada
quan estic amb tu.
Pessigolles tendres,
queixalades dolces per tota la cara
quan estic amb tu.
Voldria ser sempre...
Ja ho diu el bolero.....
Lletra: Clara Sánchez-Castro / Música: Antoni Mas
El mestre Mas al piano
Joan Eloi a la guitarra
En Pep Poblet va col.laborar en una cançó
Bravo
Molts amics de la Clara van voler acompanyar-la en la presentació a BCN
Aquest projecte m'ha fet venir ganes de tenir el meu propi Autoretrat...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada