Pàgines

31 de jul. 2012

Cel.lebrant 'Dies Blancs, Dies Negres'

Encara que no ho sembli, aquesta és la sessió fotogràfica del disc 'Dies Blancs, Dies Negres' d'en Pep Nadal. Si de cas, fem un arròs a la cassola de Palafrugell i aprofitem per fer les fotos... La cançó de taverna ja les té aquestes coses...

Pep Nadal

Xavi Molina

Xevi Juanals

Toni Gadea

Subi On Bass



Homes Blancs, Homes Negres



Muntant la canya

Ungla de guitarrista

Enfocant l'afinació

Guitarra Camps (de la branca treballadora de la família...)

Acord de Re

Vells amics


Armari cantoner







Cigaló de Maria

Clave 2:3

L'home-pop fent de les seves...


Ball de taverna

"Oh, Tu Suc de Raïm,
Que per tot el món estàs estès.
También tentaren al nen Jesús.
T'entregues? 
Noooo!
A la presó!"
(Brindis en record de l'amic Manel Mañogil)

Salut i bolos!

Tu també ho veus borrós?

L'autora de totes les fotografies és Rosa Moreno, a qui, per cert, "vaig" casar fa poc...
Moltes felicitats !!!

Instagram @subionbass

15 de jul. 2012

Gravant 'Dies Blancs, Dies Negres' d'en Pep Nadal


Més de vint anys després de Zend Avesta i Bourbon -els grups de rock amb els que vam començar en el món de la música- finalment he pogut gravar el "discu" que teníem pendent amb el meu col.lega Pep Nadal. 
És un autèntic privilegi poder treballar amb amics. Amb en Xevi Juanals -quarta generació de músics palafrugellencs- ens coneixem des de petits, tot i que és el primer cop que toquem junts. Amb qui sí que ho havia fet és amb el seu avi, el mestre Miliu Juanals. Ell i el meu pare van compartir escenaris tota una vida a l'orquestra Costa Brava.
Amb la resta de la banda -en Xavi i en Toni- ens coneixem prou bé i compartim altres projectes. 
Les fotos són del company Toni Foixench. En aquesta ocasió es va fer invisible per tal de poder voltar per l'estudi mentre enregistràvem sense que ni ens n'adonéssim per així poder capturar la nostra concentració en l'instant mateix de la creació.

Portada del cd (foto: Rosa Moreno)

Pep Nadal - Dies Blancs, Dies Negres
Pep Nadal - Miraré Al Cel


"Dies Blancs, Dies Negres és un disc amb dotze cançons fetes amb el cor, amb lletres que parlen d’amor i amb un parell de dedicatòries molt especials a dues persones molt properes i importants que ja no hi són: la seva mare (“Miraré Al Cel”) i Càstor Pérez, mestre de l’havanera (“Per A Tu, Càstor”).
Totes les cançons són seves excepte dues lletres que són del seu germà Joan (“El Meu Veler” i “Aigua De Mar”).
La trajectòria musical d’en Pep Nadal comença en el rock (Bourbon), passa per les orquestres de ball (Costa Brava) i es consolida en el món de l’havanera i la cançó de taverna. Actualment és la primera veu del grup Peix Fregit, on fins fa ben poc compartia escenari amb Josep Bastons.
Les cançons, composades originàriament per guitarra i veu, han estat embolicades amb arranjaments per quartet acústic per Xavi Molina, convertint Dies Blancs, Dies Negres en una refrescant proposta a cavall entre a cançó d’autor i la cançó de taverna.

El cantant palafrugellenc ha comptat amb la col.laboració de quatre reconeguts músics gironins d’àmplia trajectòria (excepte el primer, de Blanes, la resta són nascuts o viuen a Palafrugell):
Xavi Molina (clarinet, saxos, arranjaments i direcció musical). Director de la cobla Bisbal Jove, participa en projectes com el Sextet de Tenores de Jordi Molina, la Girona Jazz Project, Katroi Ensemble i Gironsax.
Xevi Juanals (guitarra espanyola). Guitarrista del grup d’havaneres “Els Cremats”.
Toni Gadea (bateria i percussió). Ex-membre de la Maravella i la Gerunda, avui el podeu sentir amb a l’espectacle “A Prop Del Mar” amb la Nina i els Port Bo i en qualsevol projecte que l’apassioni.
Lluís Subiranas (...)"

Contraportada (foto: Rosa Moreno)

Bàsicament hi ha dos sistemes per gravar un disc: Tocant tots els músics alhora o successivament. Els cinc darrers discs que he enregistrat ho han estat amb tota la banda tocant al mateix temps. Tot i que la crisi hi té molt a veure -s'estalvia temps-, penso que és la manera més sincera de fer-los.

Per primera vegada he gravat tres temes amb el fretless (baix sense trastes). És un Squier, una submarca de Fender, un instrument discret però prou correcte.
Respecte el baix elèctric, el fretless implica una dificultat afegida: l'afinació; però per altra banda té una tímbrica característica que m'encanta.

Visió general de la sala de gravació. 
Contrabaix, percussió i veu a les "peixeres" del fons. Guitarra i saxo separats per una mampara. Es fa d'aquesta manera per tal d'aïllar al màxim possible el só de cada instrument perquè si s'ha de "punxar" algun passatge es pugui fer individualment.

Xavi Molina amb el saxo soprà

Amb el clarinet

Xevi Juanals a la guitarra

Toni Gadea a la percussió

En Toni tocant la caixa. 
A la mà dreta, una "escombreta"; a la esquerra, una "baqueta" tocant l'"aro".

Subi On Bass


Per norma general, en aquest disc, el procés de gravació ha estat el següent:
Es toca una vegada la cançó sense gravar per fer memòria, trobar-li el groove i pulir algun detall si s'escau. Tot seguit es grava una o dues vegades cercant la "bona". Rarament es fa una tercera o quarta presa. No hi ha temps.

I després de gravar cada cançó, arriba el moment d'escoltar-la per donar-la per bona o no i regravar si si s'escau. És un moment delicat, de presa de decisions, sovint sota la pressió del rellotge.
Gravant junts, sol passar que la millor presa d'un mateix és la descartada... El que interessa és la millor en conjunt.
Aproximadament, vam tenir un día per la gravació i un per les mescles. 

Més botons que en una mercería

Escoltant

Escoltant o no

Com ho veus, Pep?

La diferència entre escoltar atentament i dormir profundament és, a vegades, imperceptible...