III Premi d'Estil

El passat dimecres 23 de Novembre, just mentre el Barça fèia enmudir San Siro, es va cel.lebrar l'entrega del premi que otorga la Revista D'Estil a un dels seus entrevistats al llarg de l'any en la secció "Retrats d'Emprenedors". 

Enguany el premi va ser concedit a la jove actriu i poetessa Estel Solé. Ja estic fent els tràmits per obrir un club de fans.

L'acte estava amenitzat pel saxofonista Pep Poblet i també va comptar amb la participació de la Clara, a qui vaig acompanyar amb el contrabaix en una cançó. Al proper número de la revista hi sortirà una entrevista amb ella.

I per acabar la festa, uns tastets de la cuina amb flors de Iolanda Bustos.

La plaça del Teatre Jardí vista per Ernest Alda. 

L'acte es va fer al Saló de Descans del teatre figuerenc.

 Façana del Teatre Jardí amb alfombra vermella i tot (foto: Mavel de la Rosa)

Vestíbul engalanat. 

Els organitzadors s'ho van currar amb tot luju de detalls.

(foto: Mavel de la Rosa)

Intercanvi. La Clara amb el llibre "Dones que somniaven ser altres dones" 

i l'Estel amb el disc "Autoretrat".

La primera vegada sempre és especial...

La Clara cantava per primer cop una cançó del seu disc en públic.

Jo m'estrenava a duo amb una cantant. (foto: Mavel de la Rosa)

Tocant el Sol (harmònic de la primera corda) (foto: Mavel de la Rosa)

L'Estel rebent el premi de mans de la directora de la revista Mar Casas

L'Estel recitant acompanyada per Pep Poblet (foto: Mavel de la Rosa)

Ens fem una foto per penjar al Twitter?

(@SubiOnBass)

La Iolanda, la Mar, l'Ernest, l'Estel, en Subi, la Clara i en Pep en acabar la festa. 

Per les cares, sembla que va anar prou bé la cosa.

Reportatge de TramuntanaTV.

El poema que segueix l'he transcrit del video.  Val la pena mirar-lo fins el final.

Al parc hi ha un gos que se t'assembla.

Camina capcot, es pixa al peu dels fanals,

i s'amorra al cul de femelles en zel

que l'aparten amb la cua per pollós i desgraciat.

Un troç de merda li sembla un gran festí,

a ell, que tenia el morro fi.

I el devora amb ànsia com si fes mesos

 que passa gana, fred i son.

Quan he marxat m'ha seguit fins al portal de casa

i m'ha mirat amb ulls d'haver perdut una batalla.

He tancat la porta i he pensat...

"Conec un home que se t'assembla".

Estel Solé

Piromusical a La Bisbal (2010)

Festa Major de La Bisbal 2010. 

No me'n puc estar de penjar aquestes excel.lents fotos d'en Jordi Grasiot.

I enmig d'aquest sidral, a qui hi trobem?

Cobla Bisbal Jove on fire (foto: Subi)

El tradicional correfoc de la festa major va acabar a la plaça del Castell amb un espectacle piromusical en el que la Cobla Bisbal Jove hi posàvem la música en directe. Vam tocar una selecció de dos temes de Lluís Llach ("País Petit" i "La Gallineta") arranjats per cobla per en Xavi Molina per la ocasió.


Actualització:

Un cop gravat el cd "Girona Panoràmica", ja puc penjar la banda sonora del piromusical:

País Petit & La Gallineta - CBLBJV

Cançonetes de tots els racons

Fa poc vaig fer una petita col.laboració en el musical infantil “Cançonetes De Tots Els Racons” de Gaia Contes Musicals. Un espectacle molt especial. Un goig participar-hi.

"Projecte socio-musical, va ser un encàrrec que  l’Ajuntament de Girona a través del Centre Cívic del Pont Major ens va fer a Gaia Contes Musicals. La idea partia de la base de fer un treball de recerca de cançons del món, que la mateixa gent de barri de Pont Major, la majoria nouvinguts, ens pogués transmetre.
Aquesta primera fase va ser molt emotiva perquè la gent venia amb ganes de mostrar-nos les melodies de la seva infància, els seus ritmes, els seus records, el seu passat…i d’aquí en vam seleccionar unes quantes que han conformat l’embrió del  projecte.
Posteriorment vam crear dos grups corals, un d’infantil  (des de l’escola pública del barri, Carme Auguet) i l’altre d’adults amb la gent que havia col·laborat en l’aportació de cançons. Amb ells, vam treballar a fons el repertori i paral·lelament vam anar arranjant instrumentalment totes les cançons.
En una tercera fase, es va enregistrar la música i després les veus, esdevinguent així el cd Cançonetes de tots els racons.
Finalment, aquest projecte/cd va tenir la seva presentació en directe amb dos concerts al barri i a Girona, pels quals vam elaborar un petit conte narrat per un actriu, que enllacés totes les cançons i una senzilla, però efectiva, posada en escena  dels cors.
La nostra experiència en aquest projecte ha estat absolutament enriquidora en tots els aspectes, tant en el social,  ja que aconsegueix l’acostament  i comprensió de les diferents cultures, com en el musical, l’enriquiment de conèixer diferents melodies, diferents ritmes, diferents llengües, diferents maneres que els humans tenim per expressar les mateixes coses: bressolar un infant, explicar un conte, parlar de l’amor, de la vida…una explosió d’emocions que donen protagonisme a les veus discretes dels qui han volgut deixar la seva petja, dels qui ens han deixat entrar per uns moments en la intimitat dels seus records." (Gaia Contes)

> Sentir les cançons

Cada cançó té un dibuix associat fet pels nens

Actuació al centre cívic de Sant Narcís

Cors infantil i d'adults
Glòria Garcés - direcció
Xavi Molina - vents
Francesc Ubanell - guitarres
Marc Clos - percussions
Subi On Bass

Gravant el cd

Molt gran

Spyat ustalie (Rússia)
La serpiente (Colòmbia)
Tata (Costa d’Ivori)
Vamos a contar mentiras (Espanya)
Los pollitos (Hondures)
Liang chi lao (Xina)
Una cuncuna amarilla (Xile)
Slaap kindje slaap (Holanda)
Els tres tambors (Espanya)
In padurea cu alune (Romania)
...

Videoclip de Soul A Banda !!!

Des de que va veure "Video Killed The Radio Star" que tenia ganes fer un video-clip. Doncs això ja ho tenim. 

El vam gravar el divendres 11/11/11 en un xalet al costat del llac de Banyoles. Va ser una autèntica festassa gràcies als fantàstics figurants que hi van col.laborar.

La cançó escollida és una de les de la maqueta: "The House That Jack Built", un cover de l'Aretha Franklin.

Espero que us agradi i en feu difusió.

Ens veiem al proper concert!!!

Recordant Josep Cores

Josep Cores i Mas 

Biosca (Segarra) 1935 - Navata (Alt Empordà) 2011

En allò més profund, un record

incert, llunyà...

abstracte,

i un plor contingut amararà

un curt passat.

¡ Quan, comencis a dir adéu...

quan et digui adéu!

...se’m farà un nus a la gola,

es desfullarà una rosa...

n’ha quedat una poncella en el roser

i una gota, de plor daurat

n’ha despertat la papallona...

el seu vol, excitat dibuixa de colors

el paisatge, al vent

llunyà, un so serà batec la música

d’un cor que estima.

Quan tot agafi

l’immens significat de la paraula “estimar”

quan la veritat de cadascú sigui

la única raó possible

quan sigui imperatiu

plantar de nou un altre roser

quan torni a néixer una altra rosa

quan quedi altre cop una poncella

Dolçament el cant es farà llarg...

I tot, altre cop serà possible

fins i tot els somnis...on...

l’eloqüència del silenci, serà música.

Llavors...

amb les mans t’agafaré

de l’aire, una a una, les paraules

per dir-te, repetir-te, desitjar-te

més que tota la felicitat possible.

Quan em diguis adéu...

se’m farà un nus a la gola

i per dins, els ulls em ploraran

amb gust de sal,

em quedarà l’ànima.

Quan et digui adéu...

(Poema d'anada i tornada: Escrit per Josep Cores com a regal de noces per la seva filla i adaptat per ella mateixa per llegir-lo en el seu funeral).

Paraules per en Josep Cores (de la seva amiga Mercè Gascón)

“Estic molt trista, però em sento privilegiada i molt feliç perquè he tingut la gran sort d’haver  conegut en Josep, d’estimar-lo i d’haver-me sentit molt estimada per ell.
En Josep, el nostre Cores, era un home bo, tenia una sensibilitat extraordinària, una intuïció molt especial .
En Josep era un grandíssim pintor, un poeta romàntic amb pinzellades místiques i tocs filosòfics.
En Josep tenia una enorme capacitat d’estimar. Voler-se acomiadar de tots nosaltres, realment va ser tot un acte de generositat i de molt amor i de com ho va fer: amb tendresa, amb humor i amb molt d’agraïment.
Quina meravellosa lliçó, quin regal, gràcies estimat.
En Josep estimava molt la seva terra, i la somiava, la volia lliure i  independent.
Josep, Cores, amic, que ràpid te n’has anat, has marxat a fer aquest  viatge sense retorn, vull pensar que en el teu equipatge portes tot els meravellosos i bons moments compartits, tots els somriures, tota la tendresa de tots els que t’hem estimat, totes les abraçades i petons que t’hem donat, tots els colors, tots els paisatges del teu estimat Empordà, tota la teva música preferida, una botelleta de vi i una altre de cava i espero que no t’hagis deixat els teus pinzells sensibles perquè allà on estiguis, estimat, ens segueixis pintant, com tu deies: La pura emoció.
Que aquest viatge sigui cap a la llum eterna, i estigues tranquil que cuidarem molt a la teva estimada Lurdes.
Tenies una frase genial: L’ampolla és conversa embotellada. Doncs nosaltres seguirem obrint ampolles i parlarem de tu.
Parlarem de tu, però no pas amb pena, sinó parlarem dels teus gustos, del que estimaves, del que deies, feies i senties, de tu parlarem però no pas amb pena.
I a poc a poc esdevindràs tant nostre que no caldrà ni que parlem de tu per recordar-te, a poc a poc seràs un gest, un mot, un gust, una mirada que flueix sense dir-ho ni pensar-ho.”

***********************

Poca cosa més a afegir a les paraules de la Mercè.

Música, Pintura i Gastronomia: L'Oca Pintada, espai de maridatges. 

Les tertúlies de sobretaula amb en Josep i la Lurdes ja són legendàries. 

El tossut d'en Josep no va parar fins aconseguir que l'Albert i jo fóssim qui el presentéssim en l'acte d'inauguració de la seva darrera exposició, a la seu dels Amics del Castell de Sant Ferran de Figueres el setembre del 2010. Em sembla que no parlava en públic des de que vaig presentar el festival de fi de curs del cole quan fèia segon de bàsica... 

Josep Cores i Luna Quartet.
La meitat de l'exposició la formaven les pintures d'en Josep que il.lustraven el disc 'Dones Amb Nom Propi' . Com a presentació de l'acte varem tocar algunes cançons del disc.
                                                                                                                                           

Toni Gadea Quartet a Tamariu

Nit de jazz a l'Hotel Tamariu amb el Toni Gadea Quartet.

Un bon sopar en un altre bell racó de la Costa Brava i una mica de "jazz entre amigos" que dèia en Cifuentes.

Tamariu

Jordi Paulí - Saxos

Santi Escura - Piano

Toni Gadea - Bateria 

Subi - Contrabaix

Fotos: Jordi Paulí's Wife