Pàgines

23 de nov. 2011

Piromusical a La Bisbal (2010)

Festa Major de La Bisbal 2010. 
No me'n puc estar de penjar aquestes excel.lents fotos d'en Jordi Grasiot.








I enmig d'aquest sidral, a qui hi trobem?

Cobla Bisbal Jove on fire (foto: Subi)

El tradicional correfoc de la festa major va acabar a la plaça del Castell amb un espectacle piromusical en el que la Cobla Bisbal Jove hi posàvem la música en directe. Vam tocar una selecció de dos temes de Lluís Llach ("País Petit" i "La Gallineta") arranjats per cobla per en Xavi Molina per la ocasió.


Actualització:

Un cop gravat el cd "Girona Panoràmica", ja puc penjar la banda sonora del piromusical:


País Petit & La Gallineta - CBLBJV



21 de nov. 2011

Cançonetes de tots els racons


Fa poc vaig fer una petita col.laboració en el musical infantil “Cançonetes De Tots Els Racons” de Gaia Contes Musicals. Un espectacle molt especial. Un goig participar-hi.
"Projecte socio-musical, va ser un encàrrec que  l’Ajuntament de Girona a través del Centre Cívic del Pont Major ens va fer a Gaia Contes Musicals. La idea partia de la base de fer un treball de recerca de cançons del món, que la mateixa gent de barri de Pont Major, la majoria nouvinguts, ens pogués transmetre.
Aquesta primera fase va ser molt emotiva perquè la gent venia amb ganes de mostrar-nos les melodies de la seva infància, els seus ritmes, els seus records, el seu passat…i d’aquí en vam seleccionar unes quantes que han conformat l’embrió del  projecte.
Posteriorment vam crear dos grups corals, un d’infantil  (des de l’escola pública del barri, Carme Auguet) i l’altre d’adults amb la gent que havia col·laborat en l’aportació de cançons. Amb ells, vam treballar a fons el repertori i paral·lelament vam anar arranjant instrumentalment totes les cançons.
En una tercera fase, es va enregistrar la música i després les veus, esdevinguent així el cd Cançonetes de tots els racons.
Finalment, aquest projecte/cd va tenir la seva presentació en directe amb dos concerts al barri i a Girona, pels quals vam elaborar un petit conte narrat per un actriu, que enllacés totes les cançons i una senzilla, però efectiva, posada en escena  dels cors.
La nostra experiència en aquest projecte ha estat absolutament enriquidora en tots els aspectes, tant en el social,  ja que aconsegueix l’acostament  i comprensió de les diferents cultures, com en el musical, l’enriquiment de conèixer diferents melodies, diferents ritmes, diferents llengües, diferents maneres que els humans tenim per expressar les mateixes coses: bressolar un infant, explicar un conte, parlar de l’amor, de la vida…una explosió d’emocions que donen protagonisme a les veus discretes dels qui han volgut deixar la seva petja, dels qui ens han deixat entrar per uns moments en la intimitat dels seus records." (Gaia Contes)
> Sentir les cançons


Cada cançó té un dibuix associat fet pels nens

Actuació al centre cívic de Sant Narcís

Cors infantil i d'adults
Glòria Garcés - direcció
Xavi Molina - vents
Francesc Ubanell - guitarres
Marc Clos - percussions
Subi On Bass

Gravant el cd

Molt gran

Spyat ustalie (Rússia)
La serpiente (Colòmbia)
Tata (Costa d’Ivori)
Vamos a contar mentiras (Espanya)
Los pollitos (Hondures)
Liang chi lao (Xina)
Una cuncuna amarilla (Xile)
Slaap kindje slaap (Holanda)
Els tres tambors (Espanya)
In padurea cu alune (Romania)
...





12 de nov. 2011

Recordant Josep Cores

Josep Cores i Mas 
Biosca (Segarra) 1935 - Navata (Alt Empordà) 2011


En allò més profund, un record
incert, llunyà...
abstracte,
i un plor contingut amararà
un curt passat.

¡ Quan, comencis a dir adéu...
quan et digui adéu!
...se’m farà un nus a la gola,
es desfullarà una rosa...
n’ha quedat una poncella en el roser
i una gota, de plor daurat
n’ha despertat la papallona...
el seu vol, excitat dibuixa de colors
el paisatge, al vent
llunyà, un so serà batec la música
d’un cor que estima.

Quan tot agafi
l’immens significat de la paraula “estimar”
quan la veritat de cadascú sigui
la única raó possible
quan sigui imperatiu
plantar de nou un altre roser
quan torni a néixer una altra rosa
quan quedi altre cop una poncella
Dolçament el cant es farà llarg...
I tot, altre cop serà possible
fins i tot els somnis...on...
l’eloqüència del silenci, serà música.

Llavors...
amb les mans t’agafaré
de l’aire, una a una, les paraules
per dir-te, repetir-te, desitjar-te
més que tota la felicitat possible.

Quan em diguis adéu...
se’m farà un nus a la gola
i per dins, els ulls em ploraran
amb gust de sal,
em quedarà l’ànima.
Quan et digui adéu...

(Poema d'anada i tornada: Escrit per Josep Cores com a regal de noces per la seva filla i adaptat per ella mateixa per llegir-lo en el seu funeral).


Paraules per en Josep Cores (de la seva amiga Mercè Gascón)

“Estic molt trista, però em sento privilegiada i molt feliç perquè he tingut la gran sort d’haver  conegut en Josep, d’estimar-lo i d’haver-me sentit molt estimada per ell.
En Josep, el nostre Cores, era un home bo, tenia una sensibilitat extraordinària, una intuïció molt especial .
En Josep era un grandíssim pintor, un poeta romàntic amb pinzellades místiques i tocs filosòfics.
En Josep tenia una enorme capacitat d’estimar. Voler-se acomiadar de tots nosaltres, realment va ser tot un acte de generositat i de molt amor i de com ho va fer: amb tendresa, amb humor i amb molt d’agraïment.
Quina meravellosa lliçó, quin regal, gràcies estimat.
En Josep estimava molt la seva terra, i la somiava, la volia lliure i  independent.
Josep, Cores, amic, que ràpid te n’has anat, has marxat a fer aquest  viatge sense retorn, vull pensar que en el teu equipatge portes tot els meravellosos i bons moments compartits, tots els somriures, tota la tendresa de tots els que t’hem estimat, totes les abraçades i petons que t’hem donat, tots els colors, tots els paisatges del teu estimat Empordà, tota la teva música preferida, una botelleta de vi i una altre de cava i espero que no t’hagis deixat els teus pinzells sensibles perquè allà on estiguis, estimat, ens segueixis pintant, com tu deies: La pura emoció.
Que aquest viatge sigui cap a la llum eterna, i estigues tranquil que cuidarem molt a la teva estimada Lurdes.
Tenies una frase genial: L’ampolla és conversa embotellada. Doncs nosaltres seguirem obrint ampolles i parlarem de tu.
Parlarem de tu, però no pas amb pena, sinó parlarem dels teus gustos, del que estimaves, del que deies, feies i senties, de tu parlarem però no pas amb pena.
I a poc a poc esdevindràs tant nostre que no caldrà ni que parlem de tu per recordar-te, a poc a poc seràs un gest, un mot, un gust, una mirada que flueix sense dir-ho ni pensar-ho.”





***********************

Poca cosa més a afegir a les paraules de la Mercè.

Música, Pintura i Gastronomia: L'Oca Pintada, espai de maridatges. 
Les tertúlies de sobretaula amb en Josep i la Lurdes ja són legendàries. 

El tossut d'en Josep no va parar fins aconseguir que l'Albert i jo fóssim qui el presentéssim en l'acte d'inauguració de la seva darrera exposició, a la seu dels Amics del Castell de Sant Ferran de Figueres el setembre del 2010. Em sembla que no parlava en públic des de que vaig presentar el festival de fi de curs del cole quan fèia segon de bàsica... 

Josep Cores i Luna Quartet.
La meitat de l'exposició la formaven les pintures d'en Josep que il.lustraven el disc 'Dones Amb Nom Propi' . Com a presentació de l'acte varem tocar algunes cançons del disc.