Girona Panoràmica és el darrer projecte de la Cobla Bisbal Jove, CBLBJV pels amics. Es tracta d'un recorregut pels paisatges musicals i literaris de les comarques gironines a partir d'una sel.lecció de fragments literaris, obres per cobla i sardanes.
Si a l'anterior treball (XX) s'exploraven els camins més contemporànis de la cobla, aquest és un exercici de classicisme radical.
Com que darrerament #lacoblaestàdemoda, de ben segur que es vendrà com xurros.
Les fotografies de l'estudi i del concert són del retratista oficial de la cobla, Jordi Grasiot.
Portada del cd, obra de l'estudi figuerenc 3Carme33.
Qui endevina què coi és?
CBLBJV - Les gràcies de l'Empordà i la Garrotxa (Josep Pla)
CBLBJV - Tortellà 1908 - curts (Marcel Sabaté)
CBLBJV - Luxurió espectable (Marià Vayreda)
CBLBJV - Tortellà 1908 - llargs (Marcel Sabaté)
Una mostra del llibret interior
Cristina Cervià recitant
D'Artagnan ballant amb Constance
Girona Panoràmica segons Marisa Ruiz
"Tots els paisatges són fruit de la natura i de les mans humanes, i també de la imaginació artística. Els paisatges gironins han inspirat versos, proses i moltes músiques, que alhora conformen la manera com els imaginem. Girona panoràmica recorre aquests paisatges a través d’obres musicals amb contrapunt literari, un passeig amb finestres obertes a escenes d’aquest país, però sovint d’un altre temps.
Durant tot el segle XX, la música de cobla i la sardana han estat un camp fèrtil per a la recreació sonora del paisatge. La Cobla Bisbal Jove passa de puntetes per la infinitat de sardanes dedicades a pobles, santuaris o llocs emblemàtics i pren composicions més evocadores que descriptives, que puguin acoblar-se (mai millor dit) amb el fragment literari que les introdueix. Un detall revelador és que no hi ha cap referència al Ripollès ni la Cerdanya: a efectes pràctics i sentimentals aquesta no ha estat mai gironina, i la connexió del Ripollès amb Osona i Berguedà sempre ha estat més intensa que amb les comarques de l’est. Així doncs, Garrotxa, Selva, Gironès, Pla de l’Estany i els Empordans són els indrets on el viatger s’atura, llegeix, mira i escolta.
L’Empordanet és gairebé un estat mental en l’obra de Josep Pla. Els fragments que sentim pertanyen a diversos escrits primerencs, amb el vent i el far de Sant Sebastià com a protagonistes. Acompanya els textos L’Empordanet (1988) de Ricard Viladesau, compositor de precepte en el món sardanístic i llegendari intèrpret de la “gaita llarga que es toca a l’Empordà”, una antiga i molt explícita definició de la tenora. La sardana és marcial i impetuosa, molt a l’estil Viladesau, i connecta molt bé amb l’Oració al Crist de la Tramuntana que la segueix, obra de Carles Fages de Climent que inspirà un quadre d’un altre empordanès il·lustre, Salvador Dalí.
La Girona grisa ja no existeix, ara és un esclat multicolor de flors, terrasses i cases penjants a la florentina. El seu laberint de pedra, però, encara atreu els despistats i els murris als racons mil·lenaris del Barri Vell. Aquesta màgia de la boira i els llums de fira és un dels encants perennes de la ciutat, com mostren els textos escollits de Josep Maria de Sagarra i el gironí Narcís Comadira. Sota el poema d’aquest darrer sentim la sardana Recordança (1983) de Francesc Cassú, escrita quan el compositor tenia tan sols 18 anys. Un dels grans encerts del disc és precisament no respectar la integritat de les obres, amb repeticions inesperades i retalls musicals superposats als literaris.
El mateix succeeix amb Tortellà 1908, la sardana de Marcel Sabaté dedicada al seu paisà Manel Saderra i Puigferrer en el centenari del seu naixement en aquest poble de culleraires i músics. Abans, però, un preludi de Josep Pla que ens endinsa en una Garrotxa feréstega, dura. Els curts citen una conegudíssima melodia, i de cop som al cim del Bassegoda amb un fragment de La punyalada de Marian Vayreda, precisament les línies que encara avui trobem en una placa dalt del puig més alt i símbol de la comarca. Els llargs comencen amb dissonàncies, síncopes i harmonies jazzeres i el final és gairebé orquestral. Per cloure el capítol, Jacint Verdaguer descriu a vol d’ocell la serra del Mont i el seu emblemàtic santuari, a cavall entre dues comarques amb forta personalitat i més músics que persones, com se sol dir.
Francesc Basil és un dels compositors més desconeguts fora del món de la cobla. La seva és una música refinada, d’harmonia impressionista i melodies inspirades, però no va gaudir de l’èxit dels seus coetanis Joaquim Serra, Eduard Toldrà o Juli Garreta. Les Miniatures (1956) són onze pinzellades amb elements clàssics, com els nens jugant, la natura, sentiments, missa i festa major. En el disc, aquestes breus estampes es trenen amb fragments literaris variats, molts entorn de la natura marinera i abrupta de l’Alt Empordà i sempre amb el suggeren aiguabarreig de paraules i música.
El Pla de l’Estany, la comarca més jove de totes, és bressol de goges, “encantats” i boscos màgics com el paratge de Les Estunes, prop de Porqueres. El text de Josep Navarro Santaulària explica com allà va aparèixer l’última víctima de les goges de la qual es té notícia, i la sardana de Manel Saderra, Gelosa (1950), afegeix tensió i dramatisme a una escena literària entre màgica i còmica. Més cap al sud, Joaquim Ruyra glossa els encants de la Selva marítima i les seves platges blanques, juntament amb Jordi Molina i la sardana Per un mateix camí (1989). Tornant al Baix Empordà, la cobla ens regala un gir inesperat i eloqüent amb la incorporació de Lluís Llach al repertori, amb música i lletra. Es tracta d’un medley de dos èxits incombustibles del de Verges, País petit (1980) i La gallineta (1972), arranjats per a una cobla que exerceix de big band gràcies als arranjaments de Xavi Molina.
Tot comença i acaba a l’Empordà, un paisatge on la natura i l’home no es poden distingir l’un de l’altra. A Peralada, un jove Joaquim Serra pren el relleu d’altres com Francesc Basil o Juli Garreta i planta les Impressions camperoles (1927) en la història del poema simfònic per a cobla. Entre els cinc moviments, Joaquim Ruyra parla de la llum a la costa, Jacint Verdaguer explica l’origen del mot ratafia i Narcís Comadira preludia La vall dels ecos, una petita joia de la música de Serra. Abans de la Festa final, un homenatge de Salvador Oliva als sacerdots preocupats pels sostenidors de les pubilles (o la seva manca), com sempre Bisbal Jove-style. Que així sigui per molts anys."
Crèdits: els participants al disc
El gran avantatge d'aquesta sessió d'enregistrament és que es va fer posteriorment a la gira. El fet d'haver rodat el repertori en directe ens va permetre d'enllestir la gravació en dos dies. Una proesa al meu entendre, veient el resultat, la durada del cd i tenint en compte la dificultat de les obres i que la majoria de sardanes les vam gravar senceres (habitualment es grava un curt i un llarg i es dupliquen).
"La Vall Dels Ecos" del poema simfònic "Impressions Camperoles" de Joaquim Serra, una de les peces de més difícil execució, no té cap mena d'edició (només mescla). El que sona és tal qual es va gravar.
L'enregistrament es va fer amb un micròfon per cada dos instruments i dos micròfons d'ambient situats darrera la primera fila per no donar massa presència a les fustes.
Jo vaig gravar amb auriculars per vigilar l'afinació de la verra. La cobla dins una capsa de sabates fa un escàndol considerable.
Panoràmica de la sala de gravació
Nini Molina, mestre i director
Lex Vila, tenor i repertorista
Fray Josep Bofill, tenora i representant
Pau Feixas, trombonista i Nil Masferrer, trompetista
El Cavaller Pons, fiscornaire i Martí Gasull, tiblaire
Albert Marigó, trompetista
'La Garrotxa té una gràcia romànica' i Bàrbara, flabiolaire
El Barrufet Rondinaire
Joni Ripoll, fiscornaire i àngel de la guarda
