Pàgines

7 de maig 2011

Nina i Port Bo al teatre Jardí. A Prop del Mar


Dues hores i quaranta cinc minuts abans de que Frank de Beeckere xiulés el començament del partit de tornada de la semifinal de la Champions League entre el F.C.Barcelona i el R. Madrid...



Nina - veu
Alfons Carreras - tenor
Irineo Ferrer - baríton
Carles Casanoves - baix
Pep Poblet - saxo i clarinet
Antoni Mas - piano i acordió
Subi - contrabaix
Toni Gadea - percussions


Fotos d'Ernest Alda

A Prop Del Mar és un viatge per aquelles cançons de taverna que entonaven els cantaires de la costa. Havaneres, sardanes, polques i valsos surten de la taverna per ser cantades al teatre.

"El meu pare, pescador d'ofici, em va deixar per herència un grapat de cançons de taverna que ell, amb la seva veu rovellada i desafinada, em cantava quan era petita. A prop del mar em permet recuperar aquells cants de la meva infantesa i fer-los ressonar a casa meva... al teatre."
Nina
"L’any 1966 els nostres fundadors acompanyats per Frederic Sirés, autor de l'havanera La Gavina, varen debutar a Calela de Palafrugell. fins ara hem pogut trepitjar milers d'escenaris i desenes de països cantant cançons de taverna i havaneres i portant al cor i a la veu el salanc dels nostres mestres. A tot arreu, per estrany que sembli, ens hem sentit sempre molt a prop del mar."
Port-bo
"La meva relació amb el mar és prou paradoxal i és que la meva vida ha transcorregut sempre lluny del mar, al costat del riu Ter, on gira i fa la "Roda" direcció a la costa brava, això potser també m'ha ajudat a sentir-me arrelat al país i, malgrat les distàncies, estimar com el que més el mar. La meva carrera ha transcorregut en mons molt diversos, orquestres, grups, cantants, molt estils, països, cultures.... Un dels millors moments en la meva carrera va ser participar a "Un pont de mar blava" d’en Lluis Llach, va fer adonar-me’n que allò que més t'entendreix i et segueix il.lusionant són les vivències i els sons de casa."
Pep Poblet
"Vaig arribar a Palafrugell l'any 1982, em varen portar a Calella, a Can Batlle, i allà vaig conèixer, de veritat, les havaneres i els cants de taverna. Un cantaire, bon amic meu, i la meva dona, m'han ensenyat a gaudir-ne."
Toni Gadea
"Vés a saber qui em va encomenar el verí de la cançó de taverna en alguna de les meves visites a aquests establiments a prop del mar. El cas és que, d'aleshores ençà, no paro d'escriure i tocar havaneres, valsets, tangos, xotis i tot el que volgueu."
Antoni Mas
"De petit recordo els dies que anava a marc amb el meu pare , tal com havia fet ell amb el seu. Garoines, pellerides, musclos, julivíes, serrans… són els petits tresors que Calella ens regalava.
La cançó de taverna sempre ha estat present en el meu paisatge musical, però reconec que no me’n vaig enamorar fins que no vaig sentir el Duet cantant “Vestida de Nit” a la platja dels Canyers."
Subi


Nina, Mineu, Fonsu i Carles (foto: Marissa Puente)

Definitivament, he d'anar a la pelu...

Sempre he estat molt d'abraçar, uns compassos d'espera en són una bona ocasió.
Ara que m'hi fixo, m'està saltant la pintura del diapasó. Hauria de posar-n'hi un de veritat, de banús...


Més de mil persones van omplir a vessar el teatre Jardí (incloent-hi la Rosa, la mare del trombonista Petete, que també va voler fer el seu xou, el qual fou integrat en la conya marinera ja pròpia de l'espectacle).


La Barca Xica - NINA I PORT BO



Anna Maria Agustí


LA BARCA XICA

Amb l'esclop d'un pescador
m'he fet una barca xica
d'un llapis el pal major
i la vela mės bonica
d'un retall de mocador.

Els rems els he fet tallar
dels boixets d'una puntaire
i, per poder-la ancorar,
un ham que no pesi gaire
lligat amb fil de pescar.

Amb l'ala d'un papalló
i una agulla de pinassa
faig la canya i el timó
per si cas hi ha maregassa
no es posi gens al gairó.

La xarxa la fa un follet
amb tela de mosquitera
que jo conec un indret
per quan sortí de pesquera
a on nomės hi ha xanquet.

La meva barca ės així,
petita com una engruna
i quan solqui el blau marí
tindrà la llum de la lluna
il·luminant-li el camí.

I el dia que arribi a port
carregat de proa a popa
vela inflada i remant fort
tot el poble farȧ tropa
pregonant la meva sort.

Tothom dirà: Dėu hi do!
tanta pesca no s'explica!
Tres unces del peix millor
amb una barca tant xica
com l'esclop d'un pescador.

Lletra: Rafael llop / Música: Josep Ma. Roglàn



En "tu, Mas" i el seu acordió

L'anna i l'AviSubi fèia temps que no es vèien.
Però la pregunta és: on porta l'escala? De ben segur que l'Antoni ja ho haurà esbrinat.



Video-resum de TramuntanaTV de la diada de la Santa Creu. A partir del minut 3'12" hi trobareu algunes imatges del concert.