Pàgines

19 de set. 2012

Ella i Jo

En el sendero de mi vida triste hallé una flor
que apenas su perfume delicioso me embriagó.
Cuando empezaba a percibir su aroma se esfumó
así vive mi alma triste y sola, así vive mi amor.

Queriendo percibir de aquella rosa su perfume y color
que el lloro triste de mi cruenta vida cegó.
Como la rosa, como el perfume, así era ella;
como lo triste, como una lágrima, así soy yo. 


He descobert "Ella y Yo" al sensacional projecte "En La Imaginación" de Silvía Pérez Cruz i Javier Colina Trio. És una preciosa cançó interpretada a duo pels meus instruments preferits. 
El disc ha estat premiat com a millor disc de jazz de 2011 i ja porta venudes més de 10,000 còpies. I això té molt mèrit avui dia. 

Portada del cd "En La Imaginación"

"Ella Y Yo" és un bolero cubà del 1918, un clàssic del repertori de la trova cubana, sovint conegut com "En el sendero de mi vida triste". Generalment s'atribueix a Oscar Hernández, però sembla que l'autor de la lletra podría ser Ulrico Ablanedo. La tràgica pèrdua a la que es refereix la cançó seria la de la jove esposa de l'autor, morta en el part. La paraula triste hi apareix quatre vegades en vuit versos...
El primer enregistrament sembla que és de Maria Teresa Vera. (minut 10)


Per fer el guió m´he basat en la versió de la Sílvia (a grosso modo)
i en l'harmonia que implica la línia de baix d'en Colina




La Sílvia dibuixada amb pastilles juanola.
Cartell del Festival Aphònica de Banyoles 2011 obra dels fenòmenus de Enserio.


"Las claves de Colina para entendérselas con la canción cubana (…) están, por la parte de los arreglos, en explotar el avecinamiento del filin con el jazz, y por otra, como intérprete de su instrumento, en la asimilación creativa del estilo trovasonero de los ejecutantes de cuerdas pulsadas en la tradición insular. Solo alguien que tenga tan claras las herencias de Charles Mingus por lo que compete al jazz y de Cachao López en lo que nos corresponde, puede darse el lujo de sostener el hermoso edificio sonoro que construyó para Ella y yo, de Oscar Hernández."
Pedro De La Hoz
(Crítica del diari Gramma del concert "En La Imaginación" al Museo Nacional de Bellas Artes de Cuba)

Javier Colina és un crack que coneix en profunditat diferents gèneres musicals: flamenc, llatí i jazz. Destaquen la seva gran habilitat melòdica juntament amb una àgil rítmica.
La musicalitat del seu contrabaix és fascinant. Des de la primera escolta, "Ella Y Yo" em va atrapar i no vaig parar fins fer-ne la transcripció. És una autèntica lliçó magistral.



Transcripció de la part del contrabaix de "Ella Y Yo"
del disc "En La Imaginación"


La tonalitat de re menor és molt amable en el contrabaix: les fonamentals del primer, quart i cinquè graus són cordes a l'aire, cosa que ajuda a l'afinació, a la sonoritat de l'instrument i permet la relaxació de la mà esquerra. La tessitura també és molt agraïda.
En aquest cas no crec pas que hagi estat la cantant qui hagi triat el tó.


El tema comença amb una introducció de contrabaix sobre una A. El primer coro és per la veu, que exposa tot el tema (A i B). Comença el segon coro amb solo de contrabaix a la A i segueix amb la re-exposició de la B per part de la veu. Una simple cadença de dominant-tònica amb triples i dobles notes i un lleuger sospir serveixen de coda.

Des de l'introducció, el contrabaix fa tots els papers de l'auca; la resta de músics són a la barra o a casa, víctima de les retallades.
A l'anacrusa i al primer compàs es manté fidel a la melodia. En el segon l'adorna amb l'arpegi i enllaça les notes guíes amb un cromatisme. En el tercer i quart respon a la melodia definint l'harmonia amb simplicitat i marcant, en el tercer compàs, la llatiníssima síncopa al segon temps i mig. Fa més o menys el mateix a les següents frases per rematar la melodia amb un seguit de contratemps que donen entrada a la veu.

I anar fent. Donaria per una tesi: la riquesa i inteligència rítmica de l'acompanyament (la figuració i l'ús de de notes llargues i curtes), la bellesa del solo, la parada a la mitat de la B precedida de l'escala de blues, les dobles notes, els glissandos, trinos, harmònics, la mini-coda amb acords...


Ara bé, la versió que hi ha al disc és tant sols la fotografia d'un instant. I més en mans d'aquest parell d'esperits lliures. Sílvia a banda, és molt interessant veure l'evolució del tema en successives interpretacions per entrendre l'aproximació a la música d'aquest contrabaixista.
Al YouTube hi he trobat tres versions de la mateixa setmana: dos de promo, a Catalunya Ràdio i ComRàdio i l'estrena al Palau de la Música Catalana

La millor versió, de ben segur, 
és la que sentireu en directe sentats a la butaca d'un teatre.


Una vegada transcrit i analitzat, toca tocar-ho. Aviam si s'enganxa alguna cosa...
El video que segueix és de l'actuació del 8 d'agost de 2012 per l'Associació d'Amics del Castell de Sant Ferran de Figueres, enregistrada per en Josep Maria de TramuntanaTv
A la veu, la gran Bego Vázquez!!!








Ella y Jo (i en Lluís Esquadra al piano i Toni Gadea a la bateria), 
el primer concert de jazz de la Sílvia Pérez Cruz. 
Far de Sant Sebastià, setembre de 2000. 
;)