Pàgines

30 de set. 2011

Nanosardana per a un Capità

Les excel.lents fotos d'aquest post són de l'endemà de guanyar la Quarta Champions, el mes de maig. El seu autor és el gran Jordi Puig. No us perdeu la seva obra
Des de que escric al blog, "en ocasiones" veig fotògrafs. Abans no es manifestaven... 

Begur vestia de diumenge.
La verra anava sola. 
Tiki-taka, pom-pom-pom, tiki-taka, tiki-pom.
"Saliinas, la vida puede ser maravilloosa" que diría en Montes. 
I això que la tramuntana, la mateixa que diu Pla que "crea cels rutilants d'una prodigiosa bellesa", per poc no s'emporta volant la verra amb el verro tot darrera. 
El contrabaix és una enorme vela, i encara més dalt del barcu que és el tabladu.

Títol: Bé, Bé, Bé !!!/ Good, Good, Good !!! (Begur, Bisbal Jove, Barça)
Impressionant el color del cel de Begur i el de les aigües de la fusta del contrabaix. 

Títol: Free Cobla (Sardanista Retallat amb la Bisbal Jove)
Un espectre dalinià al centre de la imatge

En aquesta foto hi passen moltes coses:

- El gran capità mirant genolls poc abans de ser-ne operat.
- La nena en braços de cabell daurat mirant l'escena rollo Velázquez.
- Els balladors capturats en un dels seus moments hormonalment més satisfactoris: el "final felis" derivat de la retorcida matemàtica de la dansa, l'instant en què es desfà el nus gordià de la ceba sardanista.
- El fotògraf disparant just en els instants finals de la sardana portat inconscientment per la cadença de la música (llicència poètica).
- El gest dels balladors amb els caps inclinats, la senyora sentada, la nena, la mirada d'en Puyol, tot ens porta al bell mig de la rotllana.

Nanosardana in F Major - CBLBJV

En aquesta i les dos fotos següents es pot veure Es Pedrís Llarg, 
el banc de pedra que recorre la façana lateral de l'església.

L'imponent mur que fa de fons d'escenari 
et fa sentir insignificant com un gra de sorra a la platja de Pals.

Quan no hi havia les terrasses dels bars, 
Es Pedrís Llarg era el lloc on fer i contemplar la vida social del poble

Paradoxal costum d'aquest país el de tocar les sardanes 'cara al sol'.
Aquest dia van venir de bolo en Salvador Coll (flaviol) i el compadrí Jordi Molina (tenora).

El Rei Lleó i Buda de les 5 trompetes

Quiets!

22 de set. 2011

Portada !!!

La meva verra a la portada de la Revista del Baix Empordà!
La fotografia és d'en Paco Dalmau, que per això va venir a l'aplec de Sant Feliu.

A l'interior hi ha un grapat de sensacionals articles històrics sobre els músics de la comarca

Aprofito també per penjar un article d'una revista finlandesa.
Hannu Harvio és un trompetista finlandès afincat des de fa anys a Barcelona que també fa de corresponsal per una revista del seu país.  A l'època que vam coincidir a l'Orquestra Marina em va fer una entrevista per l'article que va titular "Syöminen" (Menjar).
A grans trets tracta del contrast entre la cultura nòrdica i la mediterrània a l'hora de seure a taula. Es veu que a Finlàndia menjen per només per sobreviure; a mi em va agafar com a exemple d'hedonisme gastronòmic.
Salut!


El peu de foto diu una cosa així:
"En Subi sembla un lleó, però gaudeix del menjar i del bon vi sense preses"

A la imatge, la trompetista japonesa Momoko Furukawa, 
   amb qui vaig compartir escenaris durant un parell d'anys 



12 de set. 2011

Santa Cristina patrona de Lloret

"¿Le parece atractiva esa clase de existencia desarraigada?"
Ruth DeWitt Bukater a Jack Dawson.

Aquesta feina, la de músic, i la de cobla en particular, no para de sorpendre'm.
No sóc tant il.lús com per pensar que ja ho he vist tot, però el destí sempre ens porta 
'al infinito i más allá'.

El 24 de Juliol és Santa Cristina, Festa Major de Lloret de Mar. Aquest ha estat el tercer any consecutiu que hi participo amb la Cobla Bisbal Jove 
Lloret és conegut sobretot per la seva discutible oferta d'oci turístic, però amaga també un ric patrimoni natural i cultural. Un clar exemple n'és aquesta festa.

El temps és definitivament una percepció. 
Igual que a vegades en un instant es pot concentrar tota una eternitat, és increïble la quantitat de coses que et poden arribar a passar en un dia. El temps es dilata o s'accelera per moments i, si et descuides, traspasses el vòrtex temporal.


Cartell guanyador d'enguany del Premi Ses Obreres

Tot comença la nit abans (la Vigíla), quan es celebra la primera Passsada dels Obrers de Santa Cristina: Passa-carrers pel centre de la vila que acaba a la plaça amb la presentació de les obreres, ballada del 'Toquen A Córrer' (a la foto oficial) i audició de sardanes.


El ball de córrer sembla ser que era usual al segle XIX a la part de l'Alt Maresme i la Baixa Selva, la costa que va d'Arenys a Tossa, aleshores una comarca natural. Avui dia encara es toca en algunes poblacions d'aquesta zona.      
És un ball popular al qual hom s’hi entrega corrent i saltironant, amb ganes de barrejar-se i crear confusió.

Tot seguit, sopar al Reno (un dels pocs restaurants 24h de la província - on es menja prou bé) amb en Joni, en Sergi i l'Àlex. Any I. Mirarem de conservar també aquesta tradició. 
Prohibit anar a les barraques de la festa de Blanes que l'endemà hi ha matines! (foto: Subi)

Passada dels Obrers de Santa Cristina de l'endemà a dos quarts de vuit del matí...
Representa que es fa per anunciar la sortida de la Processó, però jo ho interpreto com una petita venjança dels lloretencs vers els guiris. (foto oficial)


Els passa-carrers i les processons canvïo la verra pel bombo, la qüestió és portar l'instrument més gros... 
En les processons la música és solemne i lenta (s'acompanya un pas amb un sant); en canvi en els passa-carrers és més festiva i lleugera. Durant la Vigília el jovent de les diferents agrupacions corejaven i ballaven 'El meu Promès' com hooligans.


Després de fer tot l'escàndol possible pels carres de la vila, 
cap al temple parroquial de Sant Romà a buscar la Santa (foto: Subi)

Les Obreres a la platja a punt de pujar al barco que portarà els membres de la Obreria de Santa Cristina, les autoritats eclesiàstiques i els músics cap a la platja que duu el nom de la patrona. (foto oficial)

Drets, a l'esquerra la Mare Abadessa (la dona que any rera any té cura de les noves Obreres), al mig el bisbe de Girona i a l'esquerra la fotògrafa brasilera afincada al poble que ha fet les que he anomenat 'fotos oficials' (foto: Subi)

Tot el seguici de vaixells sortint de la platja de Lloret.
Unes mil cinc-centes persones es traslladen per mar.
En primer pla, el capità 'Maná'. Cada any quan em veu diu el mateix: 
- 'Òstia! El cantant de Maná!' (foto oficial)

El 'Juriola II' amb les autoritats (foto oficial)

Magnífica fotografía de la santa contemplant el castell d'en Plaja. 
D'estil historicista, va ser projectat per Isidre Bosch als anys 30. (foto oficial)

L'arribada del seguici a la platja de Santa Cristina vé precedida d'una regata que s'anomena 'S'Amorra Amorra'
La foto oficial mostra el moment en què sona la Salve marinera per la megafonia.

Arribada dels llaguts a la platja (foto oficial)


Aquest és l'aspecte de la festa el 1908.
He près la foto de l'article d'Òscar Marín de la revista Descobrir.

Monsenyor Francesc Pardo i Artigas, el seu secretari Jordi Callejón (un excelent cantant)
i el rector Josep Maria Castellà (foto: Subi)


El senyor bisbe l'hem trobat unes quantes vegades aquest estiu. En properes entrades penjaré algun altre dels seus shows. La seva presència és garantia d'espectacle. És un crack en la seva feina i un gran mestre de cerimònies.
Si a mi les seves intervencions ja m'impressionen, no m'imagino l'efecte que els ritus cristians devien provocar en èpoques passades.  
La seva relació amb la cobla és molt cordial.

La resta dels companys de la secció de percussió: 
Pau 'The Quiet Man' Feixas a la caixa i Bàrbara 'Foraaaaa!' Ardanuy als plats. 
Al fons els banyistes alucinant. (foto: Subi)

A la processó hi va assistir aquest angelet (per expiar les seves culpes?) 
Val a dir que anava desarmat i que no va picar ningú. (foto: Subi)

Enfilant la pujada cap a l'ermita. Tècnicament la processó s'interrumpeix mentre dura la travessia en vaixell i es reprèn a la platja.
En primer pla, la Laia. Ella sola ja és una festa. (foto oficial)

'Pujant el Tourmalet'. En aquest tram parem de tocar i es fa un silenci respectuós que aviat esdevé un creixendo d'esbufecs (foto: Subi)

Cartell explicatiu de l'Obreria a l'entrada del recinte de l'ermita (foto: Subi)

Escena des de la porta de l'ermita (foto: Subi)

La Missa Solemne a l'Ermita de Santa Cristina
Es fa la veneració de Sa Reliquia i també es canten uns Goigs del segle XVI.
Els vaixells penjats són exvots, ofrenes d'agraïment de la gent del mar. (foto oficial)

La calavera de Santa Cristina.
Aconseguit el 1874 després que els Obrers paguessin les despeses del seu trasllat des de Roma. El 1591 ja hi havia hagut una costella, que es va perdre. (foto: Subi)

A la sortida de la missa, cap a les 11 del matí, al pic de l'estiu: 
el tradicional Estofat de Vedella per un miler de persones (foto: Subi)

"I del gran pi, del pi gros de Santa Cristina, ¿què no se n'hauria de dir? Quants àpats no s'han fet sota des seves frondes, quants suculents arrossos, saboroses llagostes, pollastres daurats no s'han menjat al seu voltant! Pocs llocs hi ha en tota la costa en què la naturalesa sigui més propícia als prudents i ordenats plaers de la taula i més compatibles amb els goigs de l'esperit".           Josep Pla

Sota aquest mateix pi, el 1934 Lluís Companys hi va presidir un consell de de govern de la Generalitat

L'esmorzar sota el 'Pi centenari', l'arbre sagrat de la vila (foto: Subi)

Músics a taula. La jornada es fisicament duríssima, 
però cal dir que a Lloret ens tracten molt bé (foto: Josep Bofill)

Em va tocar seure al costat d'un il.lustre comensal: el 'Porrero', el portador de la 'Porra'

Tornant al vaixell amb la panxa plena (foto oficial)

El moment culminant de la festa, al qual sols podem assistir uns privilegiats és la tornada tal i com es pot apreciar en aquesta fantàstica foto oficial. La banda sonora és l'omnipresent 'Toquen A Córrer', un festiu i enganxós 6/8.  Si en algun moment parem de tocar-lo, les barques que formen el seguici ja s'encarreguen de protestar. Sort que hi ha passatgers que ens ajuden...

 Jo que em pensava que tenia una exclusiva amb aquesta foto i l'anterior me l'ha fotut enlaire. De totes maneres, la sincronia que reflecteix entre els braços del Bisbe i de la Obrera és de Pullitzer. (foto: Subi)

'Descobrint Amèrica' (foto oficial)

Les quatre autoritats sempre al capdavant.
L'any vinent procuraré no oblidar-me de portar la bufanda vermella...
El cel ennuvolat, una veritable benedicció: 
Quin Juliol més fantàstic que ha fet aquest any! (foto oficial)

A la tornada hi ha el 'S'amorra Amorra' femení. Aquestes són les guanyadores. 
Veient la imatge tenim una possible explicació del nom de la regata. (foto oficial)

I abans d'anar a dinar, assaig al pati de la rectoria del Ball de Plaça 
que s'ha de tocar a la tarda (foto: Josep Bofill)

 'Joni Got His Violin' (foto: Josep Bofill)

Després d'una breu migdiada a la rectoria, a quarts de vuit, el Ball Pla o Dansa de les Almorratxes davant de la Casa de la Vila (foto oficial)

Obreres i músics amb traje de gala. 
A la secció de violins: Joni Ripoll i les col.laboracions d'Albert Cortada i Martí Gasull. 
Tots músics de la 'fila de davant' canvïen d'instrument:
podem veure l'Àlex, en Josep i en Sergi amb la flauta travessera 
i en Martí i la Bàrbara amb el clarinet. 
Dirigeix el mestre Llorens (foto oficial)

Trencant les Almorratxes, jarrets de vidre amb quatre galets que els balladors ofereixen a les Obreres. Segons la llegenda, el motiu de el trencament és l'homenatge a una lloretenca que va refusar d'aquesta manera el galanteig d'un potentat àrab. 
El millor aplaudiment se l'emporta el senyor de la neteja que surt enmig de la plaça a netejar la trencadissa. (foto oficial)

El segon ball és el 'Toquen A Córrer', aquesta vegada en un versió més noble. 
Els balladors saltironejen intentant mantenir la compostura a l'entorn d'un punt central mentre la música es va accelerant. (foto oficial)



Darrera l'escenari, 'l'arbre on fa dos anys estava recolzada una noia a la qual se li va descordar la camisa sense voler i va ensenyar un sinus a la cobla durant tota una sardana' (foto oficial)

Per acabar una sardana pels escollits prèvia a l'audició pel públic en general que tanca la festa. (foto oficial)

'¡Esto es to-to-todo amigos! 
¡No olviden supervitaminarse y mineralizarse!'