Josep Cores i Mas
Biosca (Segarra) 1935 - Navata (Alt Empordà) 2011
En allò més profund, un record
incert, llunyà...
abstracte,
i un plor contingut amararà
un curt passat.
¡ Quan, comencis a dir adéu...
quan et digui adéu!
...se’m farà un nus a la gola,
es desfullarà una rosa...
n’ha quedat una poncella en el roser
i una gota, de plor daurat
n’ha despertat la papallona...
el seu vol, excitat dibuixa de colors
el paisatge, al vent
llunyà, un so serà batec la música
d’un cor que estima.
Quan tot agafi
l’immens significat de la paraula
“estimar”
quan la veritat de cadascú sigui
la única raó possible
quan sigui imperatiu
plantar de nou un altre roser
quan torni a néixer una altra rosa
quan quedi altre cop una poncella
Dolçament el cant es farà llarg...
I tot, altre cop serà possible
fins i tot els somnis...on...
l’eloqüència del silenci, serà música.
Llavors...
amb les mans t’agafaré
de l’aire, una a una, les paraules
per dir-te, repetir-te, desitjar-te
més que tota la felicitat possible.
Quan em diguis adéu...
se’m farà un nus a la gola
i per dins, els ulls em ploraran
amb gust de sal,
em quedarà l’ànima.
Quan et digui adéu...
(Poema d'anada i tornada: Escrit per Josep Cores com a regal de noces per la seva filla i adaptat per ella mateixa per llegir-lo en el seu funeral).
Paraules per en Josep Cores (de la seva amiga Mercè Gascón)
“Estic molt trista, però em sento privilegiada i molt feliç perquè he tingut la gran sort d’haver conegut en Josep, d’estimar-lo i d’haver-me sentit molt estimada per ell.
En Josep, el nostre Cores, era un home bo, tenia una sensibilitat extraordinària, una intuïció molt especial .
En Josep era un grandíssim pintor, un poeta romàntic amb pinzellades místiques i tocs filosòfics.
En Josep tenia una enorme capacitat d’estimar. Voler-se acomiadar de tots nosaltres, realment va ser tot un acte de generositat i de molt amor i de com ho va fer: amb tendresa, amb humor i amb molt d’agraïment.
Quina meravellosa lliçó, quin regal, gràcies estimat.
En Josep estimava molt la seva terra, i la somiava, la volia lliure i independent.
Josep, Cores, amic, que ràpid te n’has anat, has marxat a fer aquest viatge sense retorn, vull pensar que en el teu equipatge portes tot els meravellosos i bons moments compartits, tots els somriures, tota la tendresa de tots els que t’hem estimat, totes les abraçades i petons que t’hem donat, tots els colors, tots els paisatges del teu estimat Empordà, tota la teva música preferida, una botelleta de vi i una altre de cava i espero que no t’hagis deixat els teus pinzells sensibles perquè allà on estiguis, estimat, ens segueixis pintant, com tu deies: La pura emoció.
Que aquest viatge sigui cap a la llum eterna, i estigues tranquil que cuidarem molt a la teva estimada Lurdes.
Tenies una frase genial: L’ampolla és conversa embotellada. Doncs nosaltres seguirem obrint ampolles i parlarem de tu.
Parlarem de tu, però no pas amb pena, sinó parlarem dels teus gustos, del que estimaves, del que deies, feies i senties, de tu parlarem però no pas amb pena.
I a poc a poc esdevindràs tant nostre que no caldrà ni que parlem de tu per recordar-te, a poc a poc seràs un gest, un mot, un gust, una mirada que flueix sense dir-ho ni pensar-ho.”
***********************
Poca cosa més a afegir a les paraules de la Mercè.
Música, Pintura i Gastronomia: L'Oca Pintada, espai de maridatges.
Les tertúlies de sobretaula amb en Josep i la Lurdes ja són legendàries.
La meitat de l'exposició la formaven les pintures d'en Josep que il.lustraven el disc 'Dones Amb Nom Propi' . Com a presentació de l'acte varem tocar algunes cançons del disc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada