El passat dimecres 23 de Novembre, just mentre el Barça fèia enmudir San Siro, es va cel.lebrar l'entrega del premi que otorga la Revista D'Estil a un dels seus entrevistats al llarg de l'any en la secció "Retrats d'Emprenedors".
Enguany el premi va ser concedit a la jove actriu i poetessa Estel Solé. Ja estic fent els tràmits per obrir un club de fans.
L'acte estava amenitzat pel saxofonista Pep Poblet i també va comptar amb la participació de la Clara, a qui vaig acompanyar amb el contrabaix en una cançó. Al proper número de la revista hi sortirà una entrevista amb ella.
I per acabar la festa, uns tastets de la cuina amb flors de Iolanda Bustos.
La plaça del Teatre Jardí vista per Ernest Alda.
L'acte es va fer al Saló de Descans del teatre figuerenc.
Façana del Teatre Jardí amb alfombra vermella i tot (foto: Mavel de la Rosa)
Vestíbul engalanat.
Els organitzadors s'ho van currar amb tot luju de detalls.
(foto: Mavel de la Rosa)
Intercanvi. La Clara amb el llibre "Dones que somniaven ser altres dones"
i l'Estel amb el disc "Autoretrat".
La primera vegada sempre és especial...
La Clara cantava per primer cop una cançó del seu disc en públic.
Jo m'estrenava a duo amb una cantant. (foto: Mavel de la Rosa)
Tocant el Sol (harmònic de la primera corda) (foto: Mavel de la Rosa)
L'Estel rebent el premi de mans de la directora de la revista Mar Casas
L'Estel recitant acompanyada per Pep Poblet (foto: Mavel de la Rosa)
Ens fem una foto per penjar al Twitter?
(@SubiOnBass)
La Iolanda, la Mar, l'Ernest, l'Estel, en Subi, la Clara i en Pep en acabar la festa.
Per les cares, sembla que va anar prou bé la cosa.
Reportatge de TramuntanaTV.
El poema que segueix l'he transcrit del video. Val la pena mirar-lo fins el final.
Al parc hi ha un gos que se t'assembla.
Camina capcot, es pixa al peu dels fanals,
i s'amorra al cul de femelles en zel
que l'aparten amb la cua per pollós i desgraciat.
Un troç de merda li sembla un gran festí,
a ell, que tenia el morro fi.
I el devora amb ànsia com si fes mesos
que passa gana, fred i son.
Quan he marxat m'ha seguit fins al portal de casa
i m'ha mirat amb ulls d'haver perdut una batalla.
He tancat la porta i he pensat...
"Conec un home que se t'assembla".
Estel Solé
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada