En paraules d'Ed Friedland (parla raru, però val la pena l'esforç):
Això vaig escriure en el pròleg del cd "Divendres Nit Al Sunset Jazz Club"(2006) de Get The Groove:
GET THE GROOVE
Des de la meva doble condició d’amic i de baixista (i en conseqüència, des de la més carinyosa enveja) tinc l’honor de presentar-vos aquesta nova formació i el seu primer treball discogràfic. El fet que l’hagin enregistrat en directe ens parla de la inconsciència i sinceritat d’aquesta gent. El que ens proposen és assistir a l’instant màgic del naixement de la creació artística.
El propi nom del grup ja és una declaració d’intencions. La música és un art que es desenvolupa en el temps i per tant la pulsació rítmica n’és un element fonamental.
Per valorar la fluidesa rítmica d’una interpretació els músics utilitzem sovint el concepte “caminar”, prou il.lustratiu. El terme “groove” fa referència al mateix, a l’impuls que ens fa ballar. Implica la comunicació íntima amb un mateix, amb la resta de músics i amb el públic. És un estat mental col.lectiu, una il.lusió de domesticació del temps, un parèntesi d’eternitat…
Get The Groove ens conviden a participar en aquesta mena de cerimònia ritual de comunió tribal en la qual els músics oficïen com a xamans des de les cavernes de la vella Girona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada