A finals de setembre, per Sant Miquel, vaig anar de bolo amb la cobla-orquestra Selvatana a substituïr en Toni Blázquez, que estava de baixa. Sardanes, concert i ball a Bell-lloc d'Urgell, un poblet de dos mil cinc-cents habitants del Pla d'Urgell, molt a prop de Lleida.
Lluny.
Anar de bolo amb una orquestra de festa major és un esport de risc.
Tot passa molt ràpid: les actuacions i les notes de les partitures.
El bon rollo que es desprèn del poster és el mateix que em van transmetre en conèixer´ls.
Amb cinc d'ells ja hi havia tocat, en diferents circumstàncies.
Camarera esperant el desenllaç del pols entre en Tana (dreta) i el fenòmenu
d'en Ferran Carballido (ell i el seu flabiol van venir de bolo a les sardanes del matí)
d'en Ferran Carballido (ell i el seu flabiol van venir de bolo a les sardanes del matí)
En general, a les comarques de ponent, sobretot a la plana, s'hi menjava mooolt malament fins fa ben poc. En els darrers anys, la cosa ha canviat prou. Els restauradors han enviat els fills a estudiar i el resultat és ben degustable.
El que no ha canviat són els caragols, sempre exquisits.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada